Publicitat
Publicitat

La justícia diu que ser de l'esquerra abertzale no és estar amb ETA

Promoure llistes abertzales no és sinònim de donar suport a ETA. És la conclusió a la qual va arribar ahir l'Audiència Nacional per absoldre 11 membres d'Askatasuna i D3M, plataformes electorals de l'esquerra independentista il·legalitzades pel Tribunal Suprem i el Constitucional. Es tracta d'un gest significatiu en els plantejaments de l'Audiència Nacional, que ha estat fins ara un dels principals fustigadors de l'esquerra abertzale.

El tribunal va concloure que promoure aquestes candidatures "ideològicament associades a l'esquerra abertzale" no suposa donar suport a ETA "de manera conscient i deliberada". De fet, els jutges van aclarir que els 11 acusats "senzillament" van exercir "els drets públics de participació dels quals són titulars i per l'exercici dels quals no han estat suspesos o inhabilitats".

Per tant l'actuació dels acusats no són, segons l'Audiència , "inequívoques d'integració o col·laboració" amb l'organització" i, en tot cas, aquesta actuació "no aporta elements incriminatoris contundents". I és que la sentència detalla que els acusats no van mantenir cap contacte clandestí ni apareixen mencionats en els documents de l'organització ni van donar-li cap tipus de fons. La sentència va comptar amb el vot particular del magistrat Nicolás Poveda, que va considerar que els 11 abertzales haurien d'haver estat condemnats per formar part de "l'entramat civil" de l'organització terrorista.

Rajoy cita Urkullu

L'esquerra abertzale va considerar un "pas positiu" la sentència. Arantza Urkaregi, una de les absoltes, va afirmar que el seu ha de ser "l'últim judici polític" a Euskadi. En aquest sentit, Mariano Rajoy ha citat el 26 de juny el líder del PNB, Iñigo Urkullu, per parlar per segon cop -ja es van reunir el 31 de gener- de l'apropament de presos i la fi d'ETA.

Més continguts de