Els liberals de CDC aixequen el dit
El corrent Llibergència es mobilitza per matisar el to socialdemòcrata de la refundació convergent
BarcelonaEl coordinador general de Convergència, Josep Rull, és l’arquitecte de la refundació del partit. Cada dilluns, a les vuit del matí, reuneix al seu despatx el comitè de direcció dels nacionalistes, l’encarregat de comandar la formació fins que arribi el pròxim congrés. “Es tracta de fer un partit nou per a un país nou”, sosté sovint Rull. És per aquest motiu que ha reclamat a tots els sectors de la formació que facin aportacions per bastir els fonaments de la refundació i enfortir el partit per a l’endemà del congrés, més enllà del debat de càrrecs que ja existeix. Un dels primers que ha respost a la crida ha sigut el corrent liberal de Convergència, anomenat Llibergència, que ja ha entregat a Rull un document de quatre pàgines titulat Catalunya, un nou començament: una societat pròspera de persones lliures.
“Hem fet els deures”, assegura a l’ARA Marc Guerrero, un dels membres més destacats de Llibergència i vicepresident del partit liberal europeu. “El document defensa que la CDC del futur ha de lluitar contra el reduccionisme i contra el sectarisme”, sosté Guerrero, partidari d’adoptar “posicions clares” davant del repte de construir un nou estat. Una de les pors que existeixen al sector liberal del partit -integrat, entre d’altres, pel veterà diputat Antoni Fernàndez Teixidó i per David Madí, estrateg d’Artur Mas ara al sector privat- és que la Convergència del futur s’ubiqui sense matisos en la socialdemocràcia. “Aquest espai que ja està ocupat”, assenyala Guerrero, en referència a ERC.
La justícia social
“L’objectiu no és la independència, és la justícia social”, va considerar Rull davant de l’últim consell nacional del partit, en una intervenció que va portar polèmica perquè va definir CDC com a “nacionalista” i no com a “independentista”. El sector liberal de Convergència sap que l’adjectiu que els defineix genera reticències en sectors de la societat que identifiquen aquesta ideologia -i la seva derivada, el neoliberalisme- amb les retallades que s’han dut a terme durant les dues legislatures de Mas.
“El nostre liberalisme és social, amb rostre humà, més a l’americana que a l’europea”, insisteix el vicepresident dels liberals europeus. Llibergència -corrent minoritari als òrgans de direcció del partit- aspira a ser rellevant a l’hora de construir l’ideari convergent de l’estat català, que volen “petit i eficient”. “Una Catalunya independent no ha de ser un hiperestat com volen alguns”, diu Guerrero. El document, de fet, reclama passar de l’estat del benestar a la “societat benestant” a través d’una administració que intervingui poc en la vida dels catalans. Els llibergents són partidaris d’abaixar els impostos, de prioritzar els “incentius fiscals” a les “subvencions” i de construir un model econòmic que reconegui l’empresa com a eix sobre el qual ha de pivotar la generació de riquesa.
Què diu el document de refundació aprovat per unanimitat a l’últim consell nacional de CDC? “L’estat del benestar és una gran conquesta europea però necessita afrontar dos reptes. Un de pràctic: fer-lo equitatiu i sostenible. Un de teòric: que no convidi a renunciar a la responsabilitat individual ni al monopoli del bé públic per part de l’Estat”. Els llibergents hi afegeixen que cal “entesa i col·laboració” entre el Govern i la iniciativa privada per dotar de serveis la ciutadania.
A ningú dins de CDC se li escapa que Rull és un dels membres més destacats del corrent socialdemòcrata de la formació, i els dirigents consultats assenyalen com a “inevitable” que la refundació que planeja mantingui un fort component “social”, amb una vinculació fonamental entre el progrés nacional -la independència- i el progrés social. Els llibergents assenyalen la “necessitat” de seguir mantenint CDC com un partit que englobi “des del centreesquerre fins al centredreta”.
Tot i que el sector liberal té adeptes al Govern -Llibergència considera Mas com un partidari de les seves polítiques, així com també el conseller Andreu Mas-Colell i el responsable de la diplomàcia catalana, Roger Albinyana-, les polítiques econòmiques de la Generalitat s’han basat en els ajustos i les pujades d’impostos. “Això és cosa del context”, afirma Guerrero, que defensa que arran de la difusió del manifest “cada cop hi ha més gent” que vol participar del seu corrent, partidari de limitar els mandats i del finançament transparent dels partits per construir el que anomenen una “democràcia forta i neta”.
Podem i Ciutadans
Llibergència -que també té adeptes al món municipal- considera que el reforçament ideològic del partit és fonamental a l’hora de fer front a la irrupció de partits disparats a les enquestes com Podem -amb possibilitats de governar a Espanya- i Ciutadans -que es defineix com a liberal-. El context de la nova política i el debat sobiranista amenacen CDC, un partit acostumat a manar i que afronta una refundació bàsica per garantir el seu futur. En el flanc nacional i també en l’ideològic.
El xoc CDC-Unió rebrota abans que es reuneixi la cúpula de CiU
El cap de setmana no ha servit per apaivagar els ànims de la tensió existent a CiU, nascuda arran de les crítiques de diversos alcaldes convergents a la figura de Josep A. Duran i Lleida, el líder d’Unió. L’últim episodi de la crisi el van protagonitzar ahir el coordinador general de Convergència, Josep Rull, i la portaveu dels democristians, Montse Surroca. Rull va fer unes declaracions en què confiava que Unió s’acabés sumant al full de ruta preacordat divendres entre CDC, ERC, MES, EUiA i les entitats civils, argumentant que la majoria de la militància democristiana havia votat sí-sí al 9-N. “Prou d’especular”, va exclamar Surroca a Twitter, recordant que CDC i Unió van consensuar un comunicat en què es demanava “respecte a l’autonomia” dels dos partits, que avui reuneixen conjuntament les seves cúpules a Barcelona. El líder del sector renovador d’Unió, Antoni Castellà, va reclamar que a la consulta que els democristians faran el 14 de juny hi hagi tres opcions: confederació amb Espanya, prèvia independència de Catalunya; confederació sense aquest pas, i la independència directa del país.
