Política 27/06/2017

Bárcenas i el PP dilueixen la comissió de la caixa B

L’extresorer no declara i Rajoy diu que la investigació del Congrés “no aporta res” i té fins partidistes

Dani Sánchez Ugart
4 min
Bárcenas conversant amb el president de la comissió, el diputat de Nova Canàries Pedro Quevedo.

MadridLuis Bárcenas i el PP van tornar ahir a tenir objectius compartits. L’extresorer del partit, imputat en diversos casos de corrupció, inaugurava les declaracions a la comissió d’investigació del finançament il·legal del PP i, com fa la seva exformació, va criticar la inoportunitat de la investigació del Congrés i es va negar a declarar argumentant que no volia perjudicar la seva estratègia de defensa al jutjat. De passada, va evitar esquitxar els seus excompanys de partit. A l’altra banda de la tribuna, el portaveu del PP, Carlos Rojas, es va dedicar a criticar els grups de l’oposició per haver impulsat la comissió en lloc d’interrogar el compareixent. Així va donar oxigen a un Bárcenas que abans va haver-se de mossegar la llengua en diverses ocasions (de vegades sense aconseguir-ho) durant l’interrogatori dels grups de l’oposició. La simbiosi va tornar a unir el que l’acusació de la corrupció havia separat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’interès mutu el va acabar de confirmar Mariano Rajoy durant la reunió de l’executiva nacional del seu partit, reunida a la mateixa hora que Bárcenas compareixia al Congrés. El president espanyol va dir, davant de la plana major del seu partit, que la investigació parlamentària “no aporta res” en la lluita contra la corrupció i que s’ha fet amb finalitat “partidista”, per intentar fer mal al seu partit.

Silenci delator

El silenci de Bárcenas, anunciat pel seu entorn des de feia dies, no va evitar la contundència dels interrogatoris. L’oposició va aprofitar l’avinentesa per donar a entendre en els seus al·legats que a l’epicentre de la trama corrupta del PP hi ha el mateix president espanyol. I les acusacions van quedar flotant, sense rèplica. “Gallo que no canta, algo tiene en la garganta ”, sentenciava la portaveu d’Units Podem, Irene Montero.

Bárcenas arribava al Congrés amb la cara de pòquer entrenada. Era la mateixa que va fer servir en la seva declaració a l’Audiència Nacional, al gener, per evitar repetir la que va fer el 2013 davant del jutge Pablo Ruz, durant la instrucció del seu cas, en què va apuntar directament a sobresous a la cúpula popular. Entre ells, el mateix Rajoy, a qui, va dir, va pagar com a mínim 25.000 euros en bitllets de 500, la mateixa quantitat que a la secretària general popular, María Dolores de Cospedal. Ahir va respondre amb un silenci cada cop que l’oposició li feia referència a aquesta presumpta implicació del president espanyol en la trama corrupta i al seu missatge enviant-li força. A Génova, mentrestant, estaven “tranquils” amb el que passava al Congrés, com va admetre el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado.

Però la coincidència d’interessos va acabar encenent els ànims de l’oposició, que hi va veure alguna cosa més que una simbiòtica espontània, i va acusar el PP d’haver arribat a un pacte de silenci amb el seu extresorer. Ho va insinuar Montero, que va preguntar a Bárcenas si la retirada de la seva acusació en el cas dels discos durs destruïts tenia a veure amb aquest pacte. L’extresorer ho va negar, i es va justificar assegurant que tenia “massa fronts judicials oberts” i es volia centrar en els més importants.

Va ser precisament amb Montero amb qui Bárcenas va sortir més del guió, i va respondre a algunes preguntes. Quan la portaveu del partit lila li va censurar que el seu silenci és com “un insult” a la població i que envia el “missatge clar” que la seva estratègia als jutjats “és mentir”, Bárcenas va respondre: “Jo no tinc la culpa que vostès hagin comès la badada de citar a declarar tresorers amb casos judicials oberts i d’altres que no estan en disposició mental de declarar [en referència als seus predecessors]”. I va afegir: “El meu dret a la defensa està per sobre de la sobirania nacional”.

Picabaralla amb Ciutadans

Però les enganxades més pujades de to van ser amb el portaveu de Ciutadans, Toni Cantó, que li va preguntar si Rajoy va destruir la documentació davant seu, com va declarar a Ruz. La negativa a contestar de Bárcenas va fer que Cantó li demanés, amb certa duresa, que respongués com a mínim que no volia respondre, però el president de la comissió, Pedro Quevedo, de Nova Canàries, va considerar que no era necessari respondre això a cada pregunta. Davant del to inquisidor de Cantó, Bárcenas s’hi va encarar i va demanar a l’exactor que no actués “com si fos en una obra de teatre”, a la qual cosa Cantó va replicar: “Vostè no actuï com si fos en una pel·lícula de l’Oest”.

El portaveu d’ERC, Joan Tardà, li va exigir que demanés “perdó” per la corrupció, a la qual cosa Bárcenas va respondre que també hauria de demanar disculpes l’exconseller republicà Jordi Ausàs, condemnat per contraban de tabac. Per la seva banda, la diputada del PSOE Isabel Rodríguez va concloure que “ha quedat demostrat que des de l’origen fins al final Rajoy va estar al darrere del finançament il·legal”.

Perduts en les enganxades i les sortides de to, la comissió d’investigació de la caixa B del PP va arrencar sense aportar novetats, i sense posar les coses gaire difícils a Rajoy. Bárcenas no va dir ni una paraula sobre el finançament il·legal del PP, autèntic objecte de la investigació, i que ell mateix ha admès en reiterades ocasions en seu judicial. El president espanyol haurà de comparèixer al Congrés en les pròximes setmanes, si el seu partit no se’n surt de l’intent de paralitzar, per la via d’un recurs al Tribunal Constitucional, la feina de la comissió, que consideren una “causa general” inacceptable contra el PP.

stats