Publicitat
Publicitat

EL NOU FINANÇAMENT

Els partidaris del pacte fiscal votat al Parlament augmenten el seu suport segons l'últim CEO

La majoria pel concert assetja PSC i PP

La majoria social que les enquestes -també la del CEO- detecten a favor del concert es va traslladant també a les previsions sobre el pròxim hemicicle. Un consens sense el PSC i el PP no quedaria tan coix.

L'últim CEO ha constatat que la majoria social pel pacte fiscal en la línia del concert va a més. L'enquesta que es va fer pública dimecres mostra que gairebé el 77% dels ciutadans estan totalment a favor o més aviat a favor (54,5% i 22% respectivament) que Catalunya recapti i gestioni tots els seus impostos. I la projecció d'escons dóna més força als partits que defensen aquesta opció, en detriment del bloc PSC-PP que es configura per a aquest assumpte i que ho posa en qüestió.

Malgrat tot, els uns i els altres s'han hagut de moure i afirmen que ara esperen que ho faci CiU. El socialista Pere Navarro, que ha passat de defensar la vigència de l'actual model a plantejar-ne una revisió traient tot el suc a l'Estatut, defensa que Mas ha de triar entre ells i ERC. I Alícia Sánchez-Camacho, sense anar ni de bon tros tan lluny, assegura que presentarà una proposta pròpia i consensuada amb el govern de l'Estat.

Els pròxims dies seran claus (el 12 de juliol hi ha la segona cimera del pacte fiscal, i el 25, ple del Parlament per aprovar la proposta catalana), i el diàleg PSC-CiU segueix sense donar fruits. Les enquestes no fan més que reafirmar el bloc del concert i posar pressió al PSC i al PP, que malgrat els seus peròs han vist com el pacte fiscal se situa com l'assumpte central de la legislatura.

Un teòric candidat a president que encara és un desconegut pels seus propis electors

Pere Navarro encara no ha confirmat si es presentarà a les primàries que el PSC celebrarà per escollir el seu candidat a la presidència de la Generalitat. Quan se li pregunta es mostra molt prudent, no confirma res i fuig d'estudi. Sap que no serà l'únic i que qui s'acabi presentant no ho tindrà fàcil en un partit que, com va admetre ahir a l'ACN, sovint sembla "una polifonia mal afinada". El terrassenc fa sis mesos que és primer secretari i continua sent un desconegut pels seus electors, segons evidenciava el CEO. Només un 42,7% dels votants socialistes coneixen Navarro, el seu teòric candidat. En canvi, a Joaquim Nadal el coneixen un 70%, tot i que l'actual president del grup parlamentari no té cap intenció de presentar-se a les primàries, a diferència de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros. La valoració de Navarro tampoc arriba a l'aprovat: 4,77%.

La direcció relativitza les xifres, i recorda que només fa sis mesos que és primer secretari i que cal esperar a finals d'any per fer una valoració definitiva. L'argument és que no ser diputat i no poder fer de cap de l'oposició en dificulta la consolidació. De tota manera, les xifres preocupen, perquè van aparellades a la incapacitat del PSC de remuntar electoralment. En l'enquesta del CEO el PSC no només no rendibilitza el desgast de CiU sinó que encara baixa un punt, i avui trauria menys diputats que a les eleccions del 28 de novembre del 2010. El futur és incert.

La bona sort del PP s'ha evaporat ràpid. No hi ha eficàcia contra la crisi

Alícia Sánchez-Camacho no se'n surt. Les seves solucions i les de Mariano Rajoy no arriben i tot plegat comença a passar-li factura a les enquestes. Proporcionalment el PP és el partit que més suports perd al CEO i si al febrer un 4,7% dels catalans pensaven que podrien donar respostes a la crisi ara ja només ho creuen un 2%. I tot malgrat que Sánchez-Camacho ocupa un paper central i ha garantit l'estabilitat de l'executiu d'Artur Mas facilitant l'aprovació dels pressupostos i les lleis òmnibus. El PP observa amb una preocupació relativa el desgast i considera que, a mitjà termini, els resultats arribaran un cop s'assenti la tasca de Mariano Rajoy. Per ara, les mesures que ha pres el president espanyol no han satisfet els mercats i han abocat les institucions europees a un rescat del sistema financer espanyol. Les reformes han tingut contestació i, a més, no han transmès confiança. El PP s'ha vist també obligat a incomplir alguns aspectes dels seu programa electoral quant a retallades i impostos directes o indirectes. I el votant del PP català és el que vota en clau més espanyola. La bona o mala salut electoral de Sánchez-Camacho depèn de la de Rajoy. La presidenta dels conservadors s'havia presentat com una interlocutora capaç de resoldre assumptes pendents entre Catalunya i l'Estat, com ara les infraestructures, però tampoc ha reeixit en aquest objectiu. La crisi va catapultar el PP i la crisi el castiga.

Més continguts de