El malson del PSOE
Pablo Iglesias és un bon tàctic, veu ràpid la jugada a curt termini, és especialista en els cops d’efecte i sap generar titulars, però li falla l’estratègia, la mirada llarga, que és el que més preocupa i ocupa Errejón. Ahir tots dos van posar a l’hora els rellotges: nou gir de volant d’Iglesias, fidel al seu estil pirotècnic, però amb l’objectiu estratègic compartit de forçar una negociació sobre continguts amb el PSOE. Aquest és el pas que Pedro Sánchez voldria estalviar-se per no entrar en contradicció ni molestar els seus socis de Ciutadans.
La maniobra important d’Iglesias no és tant la renúncia a ser vicepresident sinó la d’encapçalar l’equip negociador. D’aquesta manera busca evitar les tàctiques dilatòries i donar màxima rellevància a la reunió. Si es produeix, hi haurà molts despatxos on s’aguantarà la respiració fins que se’n conegui el resultat. Amb la trobada, Iglesias guanya sempre: si hi ha acord, perquè governarà; si no, perquè podrà explicar a què s’ha negat el PSOE. Per això aquesta reunió és ara el malson del PSOE.
