Un mandat del segle XVIII permet que Barberá mantingui l’escó

València / BarcelonaAquesta setmana s’ha plantejat un dilema polític: ¿com pot ser que Rita Barberá, que va ser escollida senadora per designació de les Corts Valencianes, no perdi l’escó si deixa el seu partit i els diputats d’aquesta comunitat ara li retiren la confiança? Això va passar dijous, amb els vots favorables fins i tot dels representants del PP, però l’exalcaldessa continuarà sent senadora mentre ella vulgui, encara que hagi deixat el seu partit.

“Barberá pot mantenir el seu escó gràcies a la teoria clàssica del mandat representatiu, que en la versió moderna arrenca amb les revolucions liberals del segle XVIII”, explica el catedràtic de dret constitucional de la UB Joan Vintró. En aquella època no hi havia partits polítics com a intermediaris i, mentre els electors no retiressin la confiança al seu representant, mantenia l’escó. Amb la restauració de la democràcia a Espanya després de la dictadura -explica Vintró-, els partits polítics van voler limitar aquest mandat i que la pèrdua de militància en un partit signifiqués la pèrdua de l’escó, “per evitar el transfuguisme”. El Tribunal Constitucional, però, als anys 80 va deixar clar -amb una doctrina que ha creat jurisprudència del magistrat Francisco Rubio Llorente- que el que preval en aquests casos és la idea del mandat representatiu del segle XVIII.

Al País Valencià, però, ja s’ha encetat el debat sobre com articular mecanismes per poder revocar el nomenament de senadors de designació territorial. És una possibilitat amb difícil encaix jurídic -Joan Vintró diu que no hi ha jurisprudència del TC en aquest cas- però que molt probablement les Corts Valencianes intentaran fer realitat amb una modificació de la llei que impulsa el grup de Podem per incloure la figura del revocatori. De fet, cap Parlament autonòmic recull fins ara aquesta figura.

Segons les fonts jurídiques del Parlament valencià consultades per l’ARA, no hi ha de moment informes tècnics que avalin la legalitat d’aquest mecanisme. Amb tot, el govern valencià ha informat de manera favorable per tramitar aquesta reforma i poder revocar els nomenaments. Un fet que, tret del cas de Barberá, en què tots els grups estan a favor, no troba el quòrum necessari, ni dins del mateix govern valencià. Hi ha parlamentaris de Compromís que veuen com un perill la figura del revocatori tal com la planteja Podem, ja que una majoria parlamentària seria suficient per remoure un senador, fos pel motiu que fos.

El professor de dret constitucional de la UAB Marcel Mateu argumenta: “A l’hora d’emetre el vot hauríem de ser més conscients del que fem”. El fet que l’escó es consideri personal i representi els interessos dels ciutadans pot tenir riscos: que un diputat o senador estigui imputat i no estigui obligat a deixar l’escó. Malgrat tot, Mateu defensa que els “els riscos es compensen per la funció que avui encara tenen els representants parlamentaris”. Així, només en el cas d’una sentència ferma que inhabiliti un diputat o un senador, aquests estan obligats a deixar l’escó.