Política 25/02/2016

On queda el català en el nou escenari estatal?

Sectors del món cultural i acadèmic llancen el manifest per a una "Espanya plurilingüe" amb l'objectiu d'aprovar una llei de llengües la nova legislatura

Mariona Ferrer I Fornells
4 min
Nens participant en la concentració per l'escola en català a Girona / CÈLIA ATSET

MadridEl procés ha quedat de moment relegat en les negociacions per formar govern a Espanya. Podem és l'únic gran partit espanyol que branda el referèndum, amb l'esperança de tornar el PSOE al dret a decidir posant en evidència les seves contradiccions. Però Pedro Sánchez ja ha deixat més que clar, amb l'acord amb Ciutadans, que no hi ha marge de maniobra en aquest tema. En el document conjunt segellat dimecres es comprometen a "oposar-se a tot intent de convocar un referèndum amb l'objectiu d'impulsar l'autodeterminació de qualsevol territori d'Espanya".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Un altre punt és el tema lingüístic, que sí que s'aborda en el text, encara que mínimament. Ciutadans, que va néixer per acabar amb la immersió lingüística, ha fet bandera de la importància de poder aprendre català, per exemple, a Andalusia. I en aquest camp accepta que es regularitzi al Senat l'ús de les llengües cooficials de l'Estat, així com que l'Institut Cervantes augmenti la seva oferta de classes de català arreu del món.

El PSOE deixa caure així la seva proposta d'una llei de llengües. Meritxell Batet, número dos de Pedro Sánchez el 20-D i una de les impulsores de la mesura, assegura que tot i això tenen previst presentar-la la pròxima legislatura, després que el PP la tombés al Senat el 2013.

Per evitar que aquella iniciativa, presentada pel llavors senador del PSC Carles Martí, no quedés tancada a un calaix, s'ha impulsat el manifest per a una "Espanya plurilingüe", presentat aquest dijous a Madrid. Més de 200 persones del món de la cultura i, sobretot, l'àmbit acadèmic, reclamen la promulgació d'una llei que reguli específicament aquesta qüestió i desenvolupi els articles 3 i 46 de la Constitució, on s'estipula que s'han de respectar i protegir "les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya", així com que els "poders públics han de garantir la conservació i promoció de l'enriquiment del patrimoni cultural".

El manifest està escrit en les set llengües reconegudes a l'Estat, castellà, català, gallec, euskera, asturià-lleonés, aragonès i aranès, i té l'objectiu de "reforçar la unitat d'Espanya en recordar un enorme patrimoni cultural oblidat", en paraules d'un dels portaveus del seminari que ha treballat el text, Fernando R. Lafuente, de la Fundación Ortega y Gasset.

Per als signants, Espanya viu un "moment de canvi i oportunitat" després de les eleccions del 20-D, una nova Transició on és possible recuperar un dels temes que van quedar pendents fa quaranta anys: el reconeixement i respecte del plurilingüisme a l'Estat.

El manifest el firmen, entre d'altres, l'escriptora Carme Riera, l'historiador Joaquim Coll (cofundador de Societat Civil Catalana), el rector de la Universitat de Lleida Roberto Fernández i el professor de la UPF Eloy Fernández Porta, fill del filòsof Paco Fernández Buey. L'encarregada de representar el "català/valencià" en la lectura del manifest ha estat Verónica Cantó, secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

La plataforma evita posicionar-se a nivell polític, però en la trobada a Madrid majoritàriament hi havia veus de l'òrbita del PSC i el PSOE, que admeten tenir dificultats per trobar suports dins del món cultural català.

Una llei de llengües

Però, què proposa exactament el manifest? Primer, una regulació des de l'àmbit estatal, sense entrar en col·lisió amb les competències autonòmiques. Reclamen que es pugui fer servir el català a nivell judicial i en tots els procediments de l'administració general de l'Estat, que el TC tradueixi les sentències a totes les llengües cooficials, que al currículum de les escoles es parli del "caràcter plurilingüe d'Espanya", així com també als mitjans de comunicació, entre d'altres. Una proposta molt similar a la que feia el PSOE l'anterior legislatura després de no haver presentat cap llei sobre el tema durant els governs de Zapatero i que ara ha deixat caure en el text.

En sintonia amb la proposta de Podem

En la presentació del manifest no hi havia cap veu propera al partit de Pablo Iglesias, però les opinions s'acostaven molt al model d'estat plurinacional que proposa Podem. Que surtis de l'escola sabent dir 'bon dia', 'hola' o 'gràcies' en les quatre llengües cooficials de l'Estat. És una de les mesures del partit morat per protegir la "riquesa cultural i lingüística de l'Estat", que proposa la revisió dels continguts educatius en les matèries d'història i socials perquè s'expliqui l'evolució de tots els territoris i que a totes les escoles s'ensenyi una altra llengua cooficial a més del castellà –una assignatura que seria voluntària per a l'alumne.

Però Podem va més enllà. També proposa que el castellà, el català, l'euskera i el gallec siguin cooficials a tot l'Estat i que es puguin utilitzar a totes les institucions i actes de l'administració central. És a dir, a l'hora d'emplenar documents o de dirigir-se a un jutjat. I que aquestes llengües també siguin presents als mitjans de comunicació, tant públics com privats.

El manifest es limita a demanar el desenvolupament de l'article 3 de la Constitució i no entra en el terreny de la reforma de la carta magna.

Manifest pel reconeixement i el desenvolupament de la pluralitat lingüística d'Espanya (PDF)
stats