BARCELONAEl 30 de setembre del 2005 l'acord per l'Estatut va perillar durant bona part del dia. Després de salvar una referència sobre la laïcitat, el finançament era l'últim escull abans d'assolir l'acord, que no va arribar fins a la matinada del dia abans de la votació. Els negociadors eren el llavors secretari del Govern, Ernest Maragall, pel tripartit, i l'aleshores diputat de CiU Francesc Homs, que van esgotar les hores a casa del primer. En veure que es feia tard i que l'acord es feia pregar, Maragall va fer una truita a la francesa perquè ell i el seu interlocutor sopessin. Va passar a la història com l'últim àpat abans de trobar el redactat definitiu d'un model que CiU i ERC definien com a concert econòmic i que el PSC defensava pel seu caràcter federal.
Agència TributàriaUn organisme només català en col·laboració amb l'estatal
L'Agència Tributària de Catalunya havia de ser un ens exclusivament català que subscrivís convenis i col·laborés amb els mitjans que consideressin adequats amb l'administració tributària de l'Estat.
Recaptació i normativaCapacitat plena per modificar impostos propis i estatals cedits
La gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos catalans i estatals suportats a Catalunya havien de ser competències de la Generalitat, que també preveia capacitat normativa i responsabilitat fiscal per a tots aquests tributs.
Quota a l'EstatSolidaritat i pagament dels serveis mantenint l'ordinalitat
Tot i que CiU reclamés una "quota de retorn" a l'estil basc, l'Estatut va recollir dos tipus de transferència a l'Estat. A diferència d'Euskadi, però, no havien de ser quantitats absolutes, sinó relatives. Així, per pagar els serveis de l'Estat, aquest havia de rebre un percentatge dels impostos cedits a Catalunya en la proporció que correspongués a les seves competències. Igualment, quant a la solidaritat, les transferències havien de portar cap a l'equitat de recursos de totes les comunitats si la pressió fiscal era similar, sense perdre posicions un cop feta la redistribució.
Fora de la LofcaRelació bilateral amb l'Estat en una comissió mixta
El model es considerava blindat perquè se situava per sobre de les lleis del bloc constitucional, com la Lofca. Establia una relació bilateral en què es negociessin en una comissió mixta i paritària Estat-Generalitat tots els detalls, com l'actualització del model, que s'havia de fer cada cinc anys, i la compensació financera que havia de rebre Catalunya per les "insuficiències" dels models anteriors. Sigui com sigui, els recursos del model havien d'equiparar-se als del concert econòmic en 15 anys.
