Publicitat
Publicitat

LA CARPETA CATALANA

L'agenda catalana ha caigut del centre del debat polític a Madrid

El mur del PP silencia Catalunya

Al Congrés de Diputats només s'hi pot parlar una llengua, la castellana, però hi havia un temps en què els debats tenien un accent català. Ara, mig any després de les eleccions espanyoles del 20 de novembre, la majoria absoluta del PP s'ha alçat com un mur infranquejable contra el qual s'estavella l'agenda catalana. El govern de Mariano Rajoy ha aconseguit silenciar la carpeta dels temes propis que centren el debat polític a casa nostra. Els partits de tradició catalanista proven a Madrid d'obrir noves escletxes a la paret que els permetin ressituar-se a la legislatura que tot just ha començat.

Paradoxalment, cap dels temes que van posar sobre la taula CiU, el PSC, ERC i ICV-EUiA al Congrés durant els mandats de José Luis Rodríguez Zapatero s'han acabat de resoldre a gust per al gruix dels catalans. L'Estatut -amb la posterior sentència restrictiva del TC- no va servir per segellar un encaix còmode a l'Estat acceptable per a molts ciutadans; la crisi de les infraestructures, amb Rodalies com a gran cavall de batalla, no va derivar en més inversions cap a Catalunya, i la llarga lluita per a un nou sistema de finançament no va garantir un tracte just que acabés amb un dèficit fiscal històric. La nova majoria parlamentària del PP ha aconseguit, però, rebaixar l'efervescència de les reivindicacions i que el malestar per tantes qüestions estructurals sense resoldre no tingui gaire ressò a la capital espanyola.

El pacte fiscal, prioritari

"Veníem d'una etapa amb una agenda molt farcida, d'una enorme intensitat", explica el diputat de CiU Carles Campuzano. "I ara estem en un context en què és molt clar que l'economia copa bona part de l'atenció social i mediàtica". En el cas del grup parlamentari que presideix Josep Antoni Duran i Lleida, el que va guanyar les eleccions del 20-N a Catalunya, la crisi els ha obligat a haver de repartir la seva feina a la cambra baixa entre els assumptes que se cenyeixen estrictament a problemes catalans i d'altres que afecten tots els ciutadans de l'Estat.

No obstant, Campuzano aventura que ben aviat serà el torn de posar el pacte fiscal al centre del debat madrileny. "Caldrà fer esforços perquè això sigui possible. Primer caldrà tancar un acord poderós a Catalunya, i, en segon lloc, traslladar l'acció política al Congrés", assegura. Divendres Duran i Lleida va explicar al president espanyol, Mariano Rajoy, la proposta que s'està perfilant a Barcelona i que els líders catalans debatran a la cimera de dimecres que ve. Madrid, de moment, només en pren nota. A la Moncloa insisteixen que no tenen cap interès a obrir el debat del finançament autonòmic, com a mínim, fins que no toqui per llei revisar el model actual, el del 2009, i els ingressos públics s'hagin recuperat.

Pel PSC, si en aquesta arrencada de legislatura l'agenda catalana ha desaparegut del mapa és, en bona mesura, responsabilitat de CiU. El portaveu dels diputats socialistes catalans, Francesc Vallès, té clar que la federació "no vol incomodar un PP que a Catalunya els podria fer trontollar". "CiU ha fet deixament de funcions a l'hora de defensar els interessos de Catalunya a Madrid", assegura. Amb aquest punt de partida, Vallès s'ha proposat "ocupar aquest espai" que, a parer seu, ha quedat buit. A la sessió de control de la setmana entrant farà la seva primera pregunta en aquest mandat i serà sobre l'incompliment del percentatge d'inversions que marca l'addicional tercera de l'Estatut. Objectiu de fons: que es "visualitzi" més la tasca del PSC al Congrés ara que el PSOE ja no governa, i, per tant, és més complicat que esclatin en públic les discrepàncies amb els socialistes espanyols.

Tant CiU com el PSC també subratllen que la nova situació parlamentària d'ERC i ICV ha fet perdre projecció mediàtica al discurs catalanista. Aquest mandat la majoria absoluta del PP -inflexible amb els grups més petits- va condemnar els independentistes a un grup mixt amplíssim i molt divers. Els populars han decidit aplicar la mateixa duresa parlamentària a ERC-Reagrupament que a Amaiur.

ERC i ICV proven de treure el cap

La legislatura passada els diputats que liderava Joan Ridao compartien grup amb els ecosocialistes. ICV va millorar els resultats en els últims comicis -va passar d'un a tres diputats- però, en canvi, ha de repartir-se el temps amb una IU molt més reforçada. Uns i altres dibuixen ara estratègies diferents.

El diputat d'ERC Joan Tardà està convençut que la fortalesa de Madrid "passa per creure que Catalunya no és el problema". Davant d'això defensa la "teoria del coratge". Diu: "Aquí ja no hi tenim res a fer i només ens queda el camí de la batalla ideològica". Ell, bon coneixedor de la maquinària parlamentària, lamenta que el PP hagi "segrestat la democràcia". La diputada d'ICV Laia Ortiz també denuncia que Rajoy té "un estil de governar en què el tràmit parlamentari s'ha degradat". Ara bé, aposta per "no defallir" i teixir un "front comú" que pugui anar més enllà dels partits catalans. Es tracta, afirma, de "buscar espais comuns amb altres grups amb una perspectiva més oberta".

El catalanisme intenta la manera de poder saltar el mur del PP.

Més continguts de