Publicitat
Publicitat

El naufragi

Soraya Sáenz de Santamaría va decretar divendres passat la " unidad de cuenca ", que deu ser com la unitat de mercat, o de destí, però líquida. Si pogués, el govern Rajoy faria una xarxa radial de rius i Germà Bel hauria d'afegir un nou capítol al seu llibre Espanya, capital París . De cop, a cop de decrets, tot torna a fluir cap al centre. El consell de ministres actua divendres sí i divendres també arrossegat per un corrent centrípet, un fantàstic remolí aquós que reescriu la història: l'aigua, la sanitat, l'educació..., tot és xuclat cap a Madrid, d'on no hauria d'haver sortit mai. L'invent autonòmic fa aigües davant la incredulitat del govern català, que assisteix lligat de mans i peus, amb perill per la seva vida, a un naufragi sense precedents. Una torrentada d'aquesta magnitud no l'aturarà cap SOS al Consell de Garanties. On és el capità?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT