Els ‘comuns’, obligats a “afinar” l’estratègia per defensar el referèndum

Barcelona"Hem apostat per una aliança fraternal amb els pobles de l’Estat que no ha guanyat el PP". La cara seriosa d’Ada Colau il·lustrava diumenge el triomf amarg d’En Comú Podem, una victòria estèril perquè el domini electoral a Catalunya -segona victòria consecutiva en unes eleccions espanyoles- no servirà, previsiblement, per desallotjar Mariano Rajoy de la Moncloa. Colau, que s’havia implicat tant en la campanya de Xavier Domènech com en la de Pablo Iglesias, va verbalitzar diversos missatges: que l’esquerra alternativa no havia assolit el seu objectiu primordial, expulsar el PP del poder, i que l’espai polític que representen els 'comuns' és una realitat refermada. "No tirarem la tovallola", deia l’alcaldessa de Barcelona per apuntar el següent pas: la necessitat de passar de l’eina electoral al subjecte polític estable que fa mesos que reclama. El que va obviar intencionadament Colau en el seu discurs és la paraula referèndum. La resistència del bipartidisme a Espanya obliga els 'comuns' a "afinar" el compromís electoral d’una consulta pactada amb l’Estat.

Veus de la confluència sostenen que el camí passa ara per recuperar consensos majoritaris, com el construït a l’entorn del dret a decidir, que serveixin per "pressionar" el nou inquilí de la Moncloa i aconseguir la "legitimitat internacional" que entenen que no atorga la via unilateral. "A l’Estat no se’l pressiona amb un 30% o un 40% dels vots. Es fa amb un acord que sumi la majoria", raonen les veus consultades per l’ARA. Pactar amb Espanya la data del referèndum català és avui una quimera davant d’un PP vigoritzat i un PSOE que va aguantar l’envestida d’Units Podem. El període de reflexió que obren els 'comuns' no implicarà, segons les mateixes fonts, desviacions en la defensa de postulats sobiranistes. "No farem cops de volant, hem guanyat les eleccions. I ho hem fet basant-nos en un programa que els catalans han avalat", argumentaven ahir a la sala de màquines d’En Comú Podem, que recordaven que el triomf del PP no és només un "problema" de l’esquerra alternativa sinó, sobretot, del Govern. "Ens dificulta la sortida a tots", afegien les mateixes veus, que aquest dilluns instaven l’independentisme a “no dividir les forces davant del bloqueig del PP". "Això ens afebleix", insisteixen.

L’espai liderat per Colau, que tornarà a ser interpel·lat per l’independentisme -aquesta és la intenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont-, espera que el Govern "aclareixi" el full de ruta, en fase de revisió des del veto de la CUP als pressupostos i l’anunci de la qüestió de confiança. "Hem de saber quina estratègia planteja el Govern per pressionar l’Estat, sabent que la via del referèndum pactat és, a curt termini, més complexa", reflexionen des de la cúpula de la confluència, que lamenta la inconcreció que planteja la legislatura a Catalunya.

Domènech i la crida de Junqueras

Oriol Junqueras va recordar als comuns la mateixa nit electoral que "Espanya és irreformable". ERC vol incorporar En Comú Podem al procés constituent -ahir hi va insistir Gabriel Rufián quan va dir que l’únic "canvi possible” és la República Catalana-, conscients com són els republicans que la majoria que persegueix l’independentisme necessita sumar l’espai de l’esquerra alternativa. Resulta, però, que la primera reacció a les crides d'ERC a eixamplar el pla independentista va quedar condicionada pels retrets de la campanya. Domènech va criticar el "paternalisme” de Junqueras -el va definir com un "professor que renya l’alumne"- perquè no ha entès, va dir, que el "principal espai de l’esquerra" el dominen ara mateix els 'comuns', tot i que aquest 26-J van perdre 81.354 vots. "Parlen des d’una pretesa centralitat que no s’ha demostrat en les dues eleccions”, va afirmar el cap de llista. Si el procés pretén ampliar suports, haurà de llimar arestes entre les forces sobiranistes. Ho va resumir l’exdiputat de la CUP Quim Arrufat. "A Catalunya caldria desbloquejar la situació, accelerar els temps, traçar una aliança amb els comuns i desafiar l’Estat amb grans majories democràtiques", va escriure Arrufat a Twitter per indicar el camí que haurien de traçar els partidaris de l’estat propi.

Mentre Puigdemont i Junqueras afronten el debat del full de ruta, Domènech intenta injectar optimisme al seu electorat posant el focus en unes eventuals eleccions catalanes. Els 'comuns' volen capitalitzar un espai polític, esgarrapat al PSC, que Domènech va definir com "d’esquerres i sobiranista". "Aquest país es mereix una alternativa real al Govern de CDC", va exposar l’historiador, deixant clar qui és el seu rival a Catalunya. Sobre la investidura a Espanya, Domènech va admetre la dificultat de confeccionar un executiu d’esquerres després dels resultats del 26-J. Per això, va donar per fet que el seu lloc serà a l’oposició. "Si el govern del canvi és possible, hi serem, però qui té la iniciativa és el PP i el PSOE", va admetre. Més que de canviar Espanya, els 'comuns' parlen avui del paper que poden jugar a Catalunya.