Política 21/09/2017

Una operació judicial en entredit

Els experts avisen que si les ordres de detenció no estan argumentades el jutge podria haver prevaricat

Laia Vicens
4 min
Una operació judicial 
 En entredit

BarcelonaAmb més o menys contundència, diversos representants del sobiranisme van denunciar ahir que les detencions i els escorcolls executats per la Guàrdia Civil són il·legals o irregulars. Les ordres, decretades pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, formen part d’una causa sota secret de sumari i, per ara, no es poden saber els arguments del jutge per detenir i entrar en diversos departaments. Alguns experts, però, avisen que l’actuació judicial podria situar-se fora de la llei.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per què no es detenen consellers?

És el TSJC qui ordena investigar els càrrecs aforats

Una de les preguntes que planaven ahir era per què la Guàrdia Civil detenia alts càrrecs del Govern i no els consellers implicats en el referèndum i màxims responsables de les decisions de cada departament. El professor de dret constitucional a la UOC Marcel Mateu explica que el motiu podria ser que el jutge que ha ordenat les detencions, que és de l’ala conservadora, no és competent per detenir consellers, que per la seva condició d’aforats han de ser investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Per l’amplitud i l’abast de l’operació, el TSJC podria haver-se negat a fer-ho”, argumenta.

El president de l’associació de juristes Drets, Sergi Blàzquez, hi està d’acord: “No s’han atrevit a detenir consellers per la reacció de la gent”. Segons diu, “era més fàcil” a nivell jurídic detenir els secretaris generals que no pas els consellers o el mateix president de la Generalitat.

¿El jutge ha seguit el

procediment establert?

Els arguments se sabran quan s’aixequi el secret de sumari

Per fer qualsevol detenció o escorcoll, el jutge ha de concretar a qui va dirigit i motivar-ho amb arguments, sempre sota un requisit de “proporcionalitat”. Així ho explica Miguel Capuz, vicepresident de la secció de dret penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Si la causa és secreta, com és el cas, als escorcollats o detinguts només se’ls lliura una part de la interlocutòria, de manera que és habitual que no coneguin exactament els arguments jurídics pels quals estan detinguts.

El problema serà, diuen els experts, quan s’aixequi el secret de sumari i es comprovi com el jutge Ramírez Sunyer va argumentar l’operació judicial. Capuz, que va insistir a no fer suposicions, sí que va admetre que és difícil pensar que una interlocutòria d’aquesta magnitud “no estigui motivada”. “Una altra cosa és que no agradin els seus arguments”, va dir.

El fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín es va limitar a dir que davant d’aquest acte “tan complex”, caldran moltes “matisacions i explicacions”, tant per part del jutge com per part del govern espanyol.

Quin argument al·leguen

els detinguts?

Diuen que les detencions

no tenen base legal

El secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda, Josep Maria Jové, i 5 detinguts més van demanar un habeas corpus, un procediment que es demana perquè un jutge analitzi la legalitat d’una detenció. El fet és que el jutge d’incidència que havia de resoldre la petició era precisament el mateix que havia dirigit l’operació Anubis -el nom del déu que representa la mort en la mitologia egípcia.

Segons fonts judicials, ahir els jutjats de guàrdia eren el 26, el 27 i el 28. El 29, que estava d’incidències i que era el que hauria d’haver resolt el cas, va haver-se d’absentar per motius familiars. El seu substitut és el jutge del 13, el mateix que havia ordenat les detencions. La defensa va qüestionar que les detencions tinguin base legal -sobretot per com es van produir- i va assegurar que tot es tracta d’una “estratègia planificada per controlar la legalitat” de l’operació. Així, van demanar la recusació del jutge Ramírez Sunyer perquè no sigui ell qui pugui decidir sobre la detenció.

Què li podria passar al jutge si s’ha equivocat?

Si no ha argumentat l’operació, seria una actuació fora de la llei

Quan s’aixequi el secret de sumari es podran veure els arguments del jutge per tirar endavant les detencions i els escorcolls. En aquest punt, Marcel Mateu, expert en dret penal, recorda que “un jutge també pot ser un delinqüent”. “Si no està motivat o proporcionat, seria una actuació fora de la llei”, explica. En cas que sigui així no hi haurà cap altra opció que “sancionar el jutge” per prevaricació, segons apunta també el president de Drets, Sergi Blàzquez. Fins i tot el podrien apartar de la carrera judicial. Ramírez Sunyer ja té més de 65 anys.

¿S’estan vulnerant drets

fonamentals?

El Col·legi d’Advocats posa en qüestió la separació de poders

Des de Drets avisen que es tracta d’una “operació política” que té “greus mancances jurídiques” i que tampoc té “garanties legals”. Per a la comissió de defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, les detencions s’emmarquen en “l’escalada de criminalització del conflicte polític” català. Segons un informe de l’entitat, la resposta de l’Estat contra l’1-O “qüestiona la separació de poders” i “atempta contra els pilars bàsics de l’estat de dret”.

stats