Les paperetes són 'confeti' i les urnes 'pastissos' per driblar la Policia Nacional: l'1-O a petita escala

BadalonaTancats en una habitació, enmig d'una guerra cibernètica i enganxats amb el mòbil a l'orella difonent consignes per mantenir el sistema informàtic del referèndum en actiu, tot i els intents de la Guàrdia Civil de tancar la web ideada per la Generalitat. Així va ser el dia 1 d'octubre de les tres persones del nucli dur de l'organització del referèndum a Badalona, la tercera ciutat més gran de Catalunya i que només dos anys enrere estava governada per l'actual líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol. D'un cens de 155.409 votants, van participar en la votació 54.878 persones, 45.419 de les quals van optar pel 'sí', 7.723 pel 'no' i 1.219 per l'opció en blanc.

Badalona, ara governada per Dolors Sabater, va ser una de les primeres ciutats que es va mostrar a disposició de la Generalitat un cop aprovada la llei del referèndum per tal d'acollir la votació de l'1 d'octubre en locals de titularitat municipal. I, de fet, dels 39 col·legis previstos, amb 200 meses electorals, se'n van obrir 34 de pertanyents a l'Ajuntament que van estar amb les portes obertes fins a les 20.00.

En aquest relat, i en l'èxit que va significar la jornada per a un municipi com Badalona, hi té un paper clau el Pacte Local pel Referèndum. I és que malgrat que la Generalitat va impulsar l'1-O, l'operativa l'ha acabat executant la gent. En una conversa amb l'ARA, tres dels coordinadors del referèndum a Badalona -l'Alfredo, la Xènia i la Núria- descriuen el trajecte fins al dia D com una "gimcana gegant" que va posar en relleu l'"autoorganització" en tots els municipis i les xarxes de solidaritat que s'han creat arran de la votació. Una experiència que, creuen, s'ha replicat en cadascun dels pobles i ciutats implicats en l'1 d'octubre.

Ordinadors, iPhones o qualsevol mòbil era bo per intentar aguantar el sistema informàtic que suportava la votació telemàtica impulsada pel Govern diumenge passat. Tots els aparells eren particulars. A les 09.02, com en bona part dels col·legis de Catalunya, el sistema va caure. Des de llavors i fins al migdia, l'executiu es va dedicar a enviar rèpliques de les webs per mantenir el cens universal. Cap al migdia, després d'un combat a la xarxa entre el govern espanyol i el català, la Generalitat va decidir reduir el nombre d'urnes als col·legis per optimitzar els recursos: cada urna tenia un codi i mantenir-ne moltes saturava el sistema informàtic, que era bombardejat contínuament.

Fins a arribar aquí, però, van haver de passar moltes coses abans. En total, els organitzadors compten que en els dies previs a l'1-O van estar fins a 50 hores seguides desperts i amb molt pocs àpats. Amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la recerca d'urnes i paperetes, el Pacte Local va extremar les mesures de seguretat. L'Alfredo, coordinador del referèndum a la ciutat, no anava mai sol, canviava rutines i, fins i tot, dormia en cases diferents. "Ell no podia caure", assegura la Xènia, que ha estat una de les companyes que l'ha escortat en les últimes setmanes. També el llenguatge es va convertir en clau: les urnes van passar a anomenar-se 'pastissos'; les paperetes, 'confeti', i les reunions importants es batejaven com 'l'aniversari del cosí Joan'. Recordant-ho, amb un somriure als llavis, la Núria admet que explicat semblen mesures exagerades però, en aquell moment, no hi havia res de sobrer per salvar l'organització del referèndum en les hores més tenses. La feina va ser tanta, assegura, abans i després de la votació, que cap dels tres va tenir temps de votar. Un fet que han resolt una setmana després, simbòlicament, dipositant una de les paperetes que els van sobrar en una urna.

Sense mirar la motxilla que portaven a l'esquena, els tres organitzadors destaquen l'ambient positiu amb què han treballat una vuitantena de persones d'organitzacions enfrontades políticament però aglutinades en el Pacte Local pel Referèndum.

La feina, com en tots els nuclis locals, va ser intensa, però una setmana després miren enrere reafirmant-se en el fet que l'independentisme ha fet un tomb "irreversible". Asseguren que no havien vist mai manifestacions tan nombroses a Badalona com les posteriors a l'1-O i en el marc de l'aturada general en contra de la violència. A la ciutat es van mantenir els 34 col·legis oberts fins a les 20.00 del dia 1 d'octubre. L'amenaça d'una intervenció policial, però, va planar tot el dia sobre cada col·legi electoral. L'efecte de la virulència que transmetien les imatges de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, de fet, va esperonar la participació –asseguren els tres organitzadors– fins a última hora de la tarda.

El Pacte, que es vol revifar ara com a dinamitzador d'un procés constituent, ha estat el motor del dia 1 a Badalona i també esperen, en els pròxims mesos, ser claus a la ciutat per afrontar la nova etapa que s'obre després del referèndum.