Publicitat
Publicitat

EUSKADI

Euskadi: un 25% de participació en les primeres consultes sobiranistes

Sobre una població de 124.274 persones amb dret a vot, el van exercir 30.389

Les primeres consultes per la sobirania del 2017, celebrades ahir a 34 localitats guipuscoanes i al municipi biscaí de Larrabetzu, han obtingut una important resposta popular. Sobre una població de 124.274 persones amb dret a vot, el van exercir 30.389, és a dir, el 24,45% del total. Com a exemples, a Tolosaldea va votar el 31,4% del cens; a Oarsoaldea el 19,51%; a Astigarraga el 19,92%; a Hernani el 24,76%, i a Larrabetzu el 57,98%. La immensa majoria (97%) es va posicionar a favor de la creació d’un estat basc independent.

En una declaració d’urgència, la plataforma Gure Esku Dago (GED), que és l’organitzadora de les consultes, va mostrar la seva alegria pel nivell de participació i va destacar que “en aquestes 35 localitats la democràcia ja ha guanyat”. “Una vegada més hem demostrat que és possible decidir entre tots i totes. Amb el vostre vot a la mà, hem sentit que som un poble, que tenim dret a decidir i que és el moment de la ciutadania”, va afegir.

A Larrabetzu es va poder presenciar la imatge més entranyable de la jornada i que resumeix el que representa el dia d’ahir per a un poble que aposta pel dret a decidir de manera clara. En aquesta localitat de Biscaia, la primera persona que va votar va ser una dona de 100 anys, Libe Asua, i el segon, un jove de 16, Iñaki Elgezabal. Passat i futur units en el present.

La portaveu de GED, Zelaia Nikolas, que va seguir el transcurs de les votacions des d’Errenteria, va destacar que “això no ha fet més que començar”, perquè exercir el dret a decidir serà “la clau de totes les societats durant el segle XXI”.

La idea de GED és continuar sumant voluntats, “de baix a dalt”, atenent els ritmes i la casuística de cadascuna de les poblacions fins a arribar al conjunt de la ciutadania basca. Per això, el camí de les consultes no va acabar ahir. Hi haurà més onades de consultes el 2 d’abril, el 7 de maig, el 18 de juny. Abans de l’estiu del 2017 el debat sobre l’estatus polític d’Euskal Herria haurà arribat a una població potencial de més de 600.000 habitants, i cal afegir que també n’hi ha de previstes a la tardor. Totes sota el paraigua d’una iniciativa ciutadana que es qualifica de “plural i oberta”.

Desarmament d’ETA

D’altra banda, la qüestió sobre el desarmament d’ETA segueix ocupant l’actualitat basca. En la línia apuntada pel lehendakari Urkullu, el secretari de Pau i Convivència del govern basc, Jonan Fernández, va subratllar que l’acció anunciada pels activistes que han de verificar el procés és “legal” perquè “la informació sobre els dipòsits d’ETA es notificarà a la justícia francesa”, i va afirmar que l’executiu basc “està treballant perquè acabi bé”.

Pel que fa al govern francès, el ministre de l’Interior, Bruno Le Roux, va indicar que “l’única solució per a un desarmament que respecti la llei passa per fer pública la localització d’aquestes armes a les autoritats” i que, en sintonia amb Madrid, “el lliurament no pot ser objecte de cap negociació”.

Més continguts de