MadridMariano Rajoy no vol ni sentir a parlar d’obrir el meló de la reforma constitucional per resoldre l’encaix de Catalunya, com defensa tímidament el PSOE. Tanta por li fa al president espanyol encarar aquest assumpte, que fins i tot posa d’excusa el procés per donar allargs a la reforma de la carta magna promesa a Ciutadans per eliminar els aforaments i consagrar la limitació de mandats, com a mínim si per dur-la a terme cal un referèndum. El PP argumenta que aquesta consulta podria servir als independentistes per acabar fent, per la porta del darrere, un plebiscit sobre la permanència de Catalunya a Espanya.
Tot i que, superat per la realitat catalana, el PP ha deixat de carregar contra l’Estatut que el partit va dur al Constitucional el 2010, iniciant el canvi de paradigma a la societat catalana, tampoc compren la tesi dels socialistes que cal modificar lleis espanyoles per acabar fent que els articles impugnats de la llei fonamental de la Catalunya autonòmica es compleixin. De fet, tampoc estan fent gaires esforços per complir alguns dels articles que no van ser anul·lats en el seu moment, com la disposició addicional tercera, ni d’altres, inclosos en el document de 46 punts que va enviar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Rajoy poc després d’assumir el càrrec. Ni parlar-ne, per tant, de sobrepassar aquest marc estatutari amb reclamacions com el pacte fiscal o el traspàs dels aeroports.
Amb Ciutadans, en canvi, la resposta és més coordinada. El partit taronja comparteix -i s’atribueix- les promeses d’inversions a Catalunya i el refractarisme a anar més enllà de l’Estatut.
Si hi ha un assumpte en què el PSOE no té complexos a l’hora de coincidir amb el govern de Mariano Rajoy és en el combat legal al procés. El partit va ser el primer a anunciar un recurs davant del Tribunal Constitucional contra els pressupostos catalans del referèndum. Tot i que el govern espanyol se li ha avançat en la presentació efectiva del recurs, aquesta setmana el partit manté una cursa contra rellotge amb el PP i Ciutadans -que en això van plegats- per presentar-lo abans. En la resta, però, el discurs del PSOE es resumeix a criticar l’immobilisme de Rajoy davant del procés, demanar més diàleg i defensar una reforma que asseguri el compliment de l’Estatut.
Des de l’arribada de la gestora, amb l’increment de poder del socialisme meridional espanyol, el partit ha endurit progressivament el discurs respecte al procés català. Ho culmina aquest recurs al Constitucional que conté, de fet, una paradoxa, perquè el partit assenyala en part el PP com a culpable de l’escalada de l’independentisme a Catalunya pel recurs que van presentar els populars davant del TC el 2010 contra l’Estatut. Ara els socialistes defensen a la vegada recuperar les essències d’aquell Estatut, i imiten el PP en la via legal. En la ponència política que va presentar el partit fa poc de cara al congrés del juny defineixen la seva oferta per a Catalunya, que passa per recuperar amb canvis legals, però sense sobrepassar la Constitució, els articles anul·lats d’aquell Estatut -suspesos justament per anticonstitucionals-, a més d’una llei de llengües. La reforma de la carta magna és l’últim pas. El PSOE s’hi apunta, tímidament i sense pressa, conscient que cal convèncer el PP.
Fa temps que Ciutadans ha deixat de posar l’accent en el discurs que va ser la seva raó de ser a Catalunya, la lluita contra la immersió lingüística, i ha adoptat un perfil més moderat, amb l’esperança d’arrossegar alguns vots de l’espectre que CiU va desatendre en passar-se a l’independentisme. Per això, tant la líder a Catalunya, Inés Arrimadas, com el de tot l’Estat, Albert Rivera, han fet seves una part de les reclamacions històriques del nacionalisme, molt específicament la de millorar les inversions en infraestructures. Justament abans que s’anunciés el viatge de Rajoy a Barcelona per prometre noves inversions, Rivera preguntava des del Congrés al president espanyol si apostava pel corredor mediterrani. I no és la primera vegada que es donen coincidències així. Les agendes dels dos partits estan ben coordinades pel que fa a la resposta a Catalunya, com ho demostra el recurs conjunt al TC contra els pressupostos catalans.
En línies generals, els de Rivera fan una defensa tancada de la duresa de Rajoy contra el procés per la via legal. I, com els populars, tampoc creuen que una reforma constitucional sigui prioritària per resoldre l’encaix català -sí que la volen per limitar mandats o eliminar aforaments, per exemple-. A més, celebren com a victòries pròpies els anuncis d’inversió fets per Rajoy. “Són compromisos assolits gràcies a Ciutadans”, deia Arrimadas. El partit demana més interlocució al govern català i espanyol -només culpa la Generalitat de la falta de contactes-, però refusa que la solució arribi per avançar en l’autogovern, que entra en contradicció amb la seva agenda recentralitzadora.
