Una política d’immigració per a Catalunya?
L'acollida de refugiats ha centrat el debat dels últims mesos sobre la política d'immigració
BarcelonaL’acollida de refugiats ha centrat el debat dels últims mesos sobre la política d’immigració. L’intercanvi de retrets entre la Generalitat i el govern espanyol pel ball de xifres de persones refugiades acollides a l’Estat i a Catalunya també l’han fet servir els independentistes i els contraris a una república catalana per defensar la seva posició. L’executiu català ha acusat el govern de Mariano Rajoy de no fer prou per acollir les persones refugiades provinents de països en guerra com Síria, i posa el Programa Català de Refugi de la Generalitat com a mostra del seu compromís amb aquest col·lectiu. Mentrestant, dirigents del PP s’han afanyat a contrarestar aquestes dades i a destacar la responsabilitat del govern espanyol per oferir acolliment. La política d’immigració en una Catalunya independent ve marcada pel que diu la llei de transitorietat jurídica, que hauria d’entrar en vigor en cas de secessió: estableix de quina manera, per exemple, podrien adquirir la nacionalitat les persones estrangeres. Un aspecte que els detractors de la secessió han censurat, igual que han fet amb tota la normativa. Sigui com sigui, quina política d’immigració hauria de tenir Catalunya?
POLÍTICA D’ACOLLIDA PRÒPIA
Entre els pilars que la llei de transitorietat jurídica regula hi ha la manera d’adquirir la nacionalitat catalana. Així, estableix que els estrangers que tinguin una residència “legal i continuada” a Catalunya durant un període de cinc anys -un temps més curt que l’establert actualment per l’estat espanyol, que són 10 anys- podran adquirir la nacionalitat catalana en el període transitori d’una hipotètica Catalunya independent. La llei no parla de les condicions per obtenir permís de residència.
Més enllà d’això, des de fa mesos que la Generalitat també ha incorporat l’acollida de refugiats entre les seves prioritats, sobretot després de l’èxode de milers de persones que han fugit de Síria. És en aquest punt on diversos dirigents independentistes han criticat la política d’acollida de l’estat espanyol, perquè la troben insuficient i defensen que amb un estat propi la Generalitat podria tenir les eines per fer la seva pròpia política d’immigració.
Sense anar més lluny, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha demanat poder regular la política d’asil, que ara mateix està en mans de l’estat espanyol. De fet, Bassa ho va dir just després del concert que es va organitzar per acollir persones refugiades a Barcelona: “L’asil només el poden donar els estats, per això volem un estat”.
La Generalitat ha retret al govern espanyol que no hagi complert els plans d’acollida promesos. Així, segons dades que el Govern va oferir a principis d’any, Catalunya ha acollit dins del programa estatal 470 persones refugiades durant el 2016 -fins fa un any n’havia acollit 28-. De totes maneres, Bassa va explicar que Catalunya estaria preparada per acollir-ne 1.250. La raó per la qual encara no ho ha fet, segons la consellera, és perquè l’Estat “ha incomplert les promeses d’acollir refugiats”, i va denunciar que l’any passat hauria d’haver acollit 17.337 persones però només havien sigut 687, 124 de les quals a Catalunya.
DUBTES SOBRE EL MODEL
Per contrarestar les crítiques de l’executiu català, el PP ha sortit sempre en defensa de la seva política d’acollida. Així, el mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat públicament que se sentia “compromès” amb l’acollida d’aquestes persones. Una tesi que també han corroborat els dirigents del PP a Catalunya, com el seu líder Xavier García Albiol, que va qualificar de “miserable” que la Generalitat “jugués” amb aquest tema. Albiol -un dels polítics més crítics amb la immigració- va assegurar que la Generalitat “només havia acollit 301” refugiats i que, en canvi, l’estat espanyol era el “cinquè país del món que havia acollit més persones”. En xifres absolutes, Albiol va explicar que Espanya havia acollit 22.000 refugiats i persones demandants de dret d’asil. De fet, el govern espanyol va criticar que la Generalitat s’oferís per acollir 4.500 persones en una carta enviada al comissari d’Immigració europeu, Dimitris Avramopoulos, perquè segons l’executiu de Rajoy només podia acollir-ne 301. Posava en dubte, així, la capacitat d’acollida del Govern.
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, es va comprometre a acollir 500 persones refugiades més al mes. Tot i això, va assegurar que l’estat espanyol està per sobre de la mitjana europea. Així, va explicar que Espanya havia rebut 40.000 peticions d’asil entre el 2015 i el 2016, i fins a 16.000 l’any 2017. El cas és que, segons dades d’Oxfam Intermón, Espanya només ha acollit 1.279 refugiats dels 9.323 compromesos -inicialment eren 16.000-, de manera que no arriba a la mitjana europea i és a la cua de la UE. Podem ha denunciat en nombroses ocasions que no hi ha un “compromís real” amb el dret d’asil. Aquesta formació, juntament amb el PSOE i Ciutadans, va impulsar una iniciativa al Congrés al gener per exigir a Rajoy que complís la quota, reclamant un 0,4% del PIB per a ajuda al desenvolupament. Com que es tractava d’una proposta no de llei, l’aplicació depenia de la voluntat política del govern espanyol. I no s’han complert les quotes.
