Publicitat
Publicitat

PROJECTE DE LLEI DE TRANSPARÈNCIA

La futura llei de transparència determina que falsejar comptes podrà comportar penes d'un a quatre anys

Els polítics que falsegin comptes aniran a la presó

El govern espanyol ha endurit la llei de transparència, que ara es tramitarà al Congrés. Els polítics que falsegin comptes voluntàriament podran ser empresonats i no es podran presentar a cap elecció.

Els gestors públics que falsegin comptes, ocultin dades o les divulguin sent falses i d'aquesta manera causin un "perjudici econòmic a l'administració" podran ser imputats amb una pena de presó d'un a quatre anys. Aquesta és la principal novetat del projecte de llei de transparència, que ahir va aprovar el consell de ministres i que ara inicia el seu tràmit parlamentari.

La norma endureix l'avantprojecte presentat al març, que preveia castigar les conductes de càrrecs públics que falsegin comptes i ocultin dades amb una sanció i una inhabilitació d'un a deu anys. Ara es modificarà el Codi Penal per incloure-hi la possibilitat d'anar a la presó fruit de les recomanacions fetes pel Consell d'Estat i el Consell General del Poder Judicial. Uns canvis que donen més "rigor i contundència" a la llei, segons va assegurar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en la roda de premsa posterior al consell.

L'objectiu de la llei

Millora democràtica

Sáenz de Santamaría considera que la llei suposarà un abans i un després perquè impulsa un "canvi de cultura administrativa molt important" i generarà més credibilitat. "Llavors, per què no informen de l'agenda del president Rajoy, que es va reunir en secret amb els líders sindicals?", li van preguntar. "La llei de transparència és molt més que l'anècdota de saber què fa en cada moment el president del govern; la llei és un element clar per lluitar contra la corrupció; els ciutadans podran veure tots els contractes administratius; això potser no té tant d'interès mediàtic, però per descomptat té un gran interès públic", va respondre la vicepresidenta.

A qui afecta?

Inclou les empreses públiques

Les disposicions de la llei s'apliquen a totes les administracions i poders públics: el Congrés, el Senat, el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, així com el Consell d'Estat, el Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social i les institucions autonòmiques anàlogues. També estaran afectades per la normativa les societats mercantils en què la participació pública sigui de més del 50%. A més, totes les persones que prestin serveis públics estaran obligades a facilitar a l'administració corresponent tota la informació necessària per al compliment de les obligacions previstes en la llei. Tot i així, algunes institucions en quedaran al marge, com ara la monarquia.

A què obliga la llei?

Informació limitada

El projecte de llei estableix que qualsevol ciutadà podrà sol·licitar la informació que vulgui a les administracions públiques sense necessitat de motivació, però sempre que la "petició no entri en conflicte amb altres interessos protegits", cosa que obre la porta a limitar significativament la difusió de dades. Per exemple, es podrà demanar informació institucional, d'organització o planificació, com subvencions, convenis, salaris d'alts càrrecs i declaracions d'incompatibilitat.

Una de les novetats és que també es podrà preguntar pels convenis entre administracions. Un fet que, segons Sáenz de Santamaría, servirà per tenir més control dels recursos públics i evitar duplicitats. Tota la informació es penjarà a les pàgines web de les respectives administracions i en una de conjunta.

Possibles sancions

Sempre que sigui voluntari

Les sancions varien segons la gravetat dels fets, per exemple amb inhabilitacions que van dels tres als deu anys. S'estableixen tres àmbits d'infracció: en matèria de conflicte d'interessos, gestió econòmica i del pressupost, i en l'àmbit disciplinari. També s'inclouen les faltes derivades de l'incompliment de la llei d'estabilitat pressupostària, que busca reduir el dèficit públic.

Les penalitzacions pels casos menys greus podrien suposar la destitució dels càrrecs públics, la suspensió del pagament d'una indemnització, l'obligació de retornar els diners desviats dels comptes públics i haver d'indemnitzar Hisenda. Les conseqüències es compliquen per als polítics que cometin infraccions més greus. Per exemple, no poder ocupar determinats càrrecs públics durant un període d'entre cinc i deu anys.

És només en els casos molt greus quan hi ha la possibilitat d'anar a la presó fins a quatre anys i de no poder presentar-se a cap elecció, ja sigui municipal, autonòmica o estatal. No obstant això, la lletra petita del projecte de llei té sorpreses perquè només podran rebre aquest tipus de sancions els gestors que fossin conscients del que estaven fent i busquessin "causar un perjudici econòmic a l'entitat pública". Per exemple, els que falsegin la comptabilitat o documents, o divulguin informació falsa a través de qualsevol mitjà. Depenent d'aquests factors i de l'abast dels fets, es castigarà amb una inhabilitació, una multa o la pena de presó.

Noves condicions

Canvis judicials i sous d'alcaldes

Les disposicions inclouen més novetats. "Totes les administracions públiques hauran d'emprendre una revisió, simplificació i, si s'escau, consolidació normativa dels seus ordenaments jurídics", subratlla el projecte de llei, que busca evitar al ciutadà la "confusió" de normes.

També estableix que els pressupostos de l'Estat inclouran cada any el barem que determinarà el sou dels membres dels òrgans de govern dels ajuntaments segons nivells de població, econòmic o administratiu. A més, tots els càrrecs de l'administració central hauran d'informar de les seves retribucions.

Més continguts de