El potencial esportiu català permet volar sols

Si no fos pels esportistes catalans, Espanya no hauria guanyat la meitat de les 17 medalles que va aconseguir a Londres. El potencial de l'esport català està fora de dubte -les xifres són irrefutables-, però Catalunya no en pot treure cap rèdit. A dia d'avui només hi ha seleccions catalanes reconegudes internacionalment en 21 esports molt minoritaris, i les portes estan tancades, de moment, a les federacions dels esports importants i al moviment olímpic gràcies a un català il·lustre: Juan Antonio Samaranch.

01

Èxits amb segell català i blaugrana

El 41% de les medalles espanyoles a Londres amb segell català (7 de 17) no són casualitat. De fet, la mitjana històrica de medalles catalanes als Jocs s'acosta al 40%, i això que els esportistes catalans només són el 30% de la delegació espanyola, i que els catalans només suposen el 17% dels esportistes federats a l'Estat. No és que siguem més, sinó que estem més ben preparats. Pel que fa als clubs, els equips catalans han guanyat 324 de les 800 Lligues i Copes dels esports més importants els últims 16 anys (40,5%), amb el Barça liderant el palmarès amb 24 Lligues en futbol, bàsquet, hoquei i handbol l'última dècada. El club blaugrana és l'entitat amb més títols de l'Estat.

02

L'excepció dels 21 'miniesports'

Actualment Catalunya només pot competir oficialment a escala internacional en 21 esports petits com el corfbol, els dards i el futvòlei, i perquè en la majoria d'aquests 21 no hi ha una federació espanyola. Una de les excepcions és la selecció catalana d'hoquei patins, que després d'haver sigut admesa a la Federació Internacional el 2004 a Miami, i expulsada el 2005 a Roma, el 2006 va trobar una escletxa per competir oficialment a la Copa Amèrica com a membre adherit. Catalunya és campiona de l'edició del 2010, disputada a Vic.

03

Catalans en llocs directius claus

En la lluita pel reconeixement és clau tenir directius catalans situats en posicions estratègiques. Hi ha una trentena de catalans a les juntes de les federacions espanyoles, entre els quals destaquen Tomàs Moral, vicepresident de la d'handbol, Joan Fa, en bàsquet, i Pere Robert, en natació. Tot i això, no tots remen a favor de les seleccions catalanes, i en alguns casos ho fan en contra. Pel que fa a les federacions internacionals, hi ha uns 15 catalans; el més destacat és Leandre Negre, president de la Internacional d'Hoquei Herba.

04

Nacions Unides i Samaranch

Les federacions internacionals més importants expliciten en els seus estatuts que només accepten nous membres que siguin estats reconeguts per l'ONU, encara que fan excepcions quan els convé. La porta del Comitè Olímpic Internacional (COI) també està tancada gràcies a la reforma de la carta olímpica impulsada per un català, l'expresident del COI Juan Antonio Samaranch, el 1996. Va canviar "país esportiu" per "estat independent reconegut per la comunitat internacional" com a condició per ser membre de la família olímpica.