Política 09/11/2014

El 9-N, la premsa internacional i la incomprensió per com ha gestionat el contenciós Rajoy

Els periodistes internacionals que segueixen la jornada a Barcelona entenen que aquesta no és una votació amb efectes jurídics, però li donen un valor polític des de l'òptica de la mobilització. Incomprensió per la gestió del contenciós que està fent el govern Rajoy

Marc Colomer
3 min
El centre de dades on la premsa segueix l'evolució de la jornada, al pavelló Itàlia de la Fira de Barcelona / ACN

BarcelonaLes cues davant les urnes no passen desapercebudes per ningú. El 9-N ja és, des d'aquest punt de vista, un èxit de mobilització, la mostra de la voluntat d'un sector important de la població catalana d'exercir l'autodeterminació. O la sobirania, en funció de qui ho interpreta. La premsa internacional concentrada al centre de dades del pavelló d'Itàlia de Barcelona es movia entre l'escepticisme davant una consulta sense efectes jurídics i el valor polític de la votació des de l'òptica de la mobilització.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"M'estic trobant el que esperava. Un vot simbòlic amb gent il·lusionada que dóna molta importància a la jornada. Ho percebo com un acte de cohesió de l'independentisme, malgrat que m'ha sorprès haver trobat votants federalistes partidaris del sí-no", comentava a l'ARA Henry de Laguérie, periodista de l'emissora francesa Europe1, que conversa amb el seu col·lega del diari 'Le Figaro' i Radio France Mathieu de Taillac sobre el 9-N.

De Taillac va arribar ahir a Catalunya per cobrir la jornada de participació. Admet que "la clau" del procés participatiu serà "qui hi vota", és a dir si tal com ha venut el govern espanyol la d'avui era una vàlvula d'escapament dirigida exclusivament a l'independentisme o si certament s'ha aconseguit que també se la facin seva els partidaris d'altres opcions. Mathieu de Taillac i Henry de Laguérie tenen clar que "aquesta no era la consulta que volia la gent", perquè no té un rang referendari clar, però també saben que si això no ha estat possible ha estat perquè el govern espanyol no ho ha volgut. I alerten del risc de fer el "ridícul" en funció de com acabi la jornada.

El cert és que si bé el procés participatiu genera confusió en els seus mitjans, diuen, pel rang legal desdibuixat, no és menys cert que l'actitud del govern Rajoy amb el contenciós català i la seva negativa a permetre una votació acordada "no és comprensible", segons comentava a l'ARA Pavel Novák, de l'emissora txeca Radiozurnál cesky rozhlas1.

"Si la gent ho vol, no ho podran frenar"

A Novák, el procés independentista català li genera dubtes, partint de la base que "és millor formar part d'un país gran, que sempre té més força". Però igualment conclou que malgrat que fer la independència seria "molt difícil, si la gent ho vol, ningú ho podrà frenar". "És una tradició espanyola, aquesta postura des de Madrid", comentava Stein Storger Svala, periodista lapó del diari 'Ságat', que es basa en "fets històrics" per dir que "Espanya té tradició de ser un país colonialista". "Rajoy no s'adona que a Catalunya molta gent ja ha desconnectat d'Espanya", opina. Per Javier Rodríguez, periodista de la televisió russa RT en espanyol, establert a Moscou des de fa cinc anys, la ciutadania mostrava avui "un sentiment de cohesió, d'unitat, de convicció que caminen junts cap a un objectiu comú". Per ell, la jornada d'avui pot "crear en el govern espanyol la consciència de la voluntat d'expressar-se dels catalans" que obligui a superar "l'enrocament" dels governs espanyol i català per "establir les base spolítiques d'un diàleg per a una consulta legal". "Cal donar canalització legal a aquest procés", ha afegit.

Ningú perd de vista que mentre l'Europa continental veu amb més reserves el procés català –la UE no deixa de ser un club d'estats que interactua amb els estats, i el procés català en desestabilitza un d'ells, reflexiona De Taillac–, el món anglosaxó té una perspectiva més oberta no pas amb l'opció de la independència catalana, sinó el dret a votar-la. Malgrat això, fins i tot des de països com la jacobina França, les ultimes setmanes, comenten De Taillac i Laguérie, "ha crescut l'interès" per la qüestió catalana. I la incomprensió per com Rajoy ho està gestionant. "Tanta crítica genera la gestió que ha fet Mas de la qüestió com la no-gestió de Rajoy", que "ara ja preocupa" les principals cancelleries europees. "La majoria d'electors amb els qui he parlat estan d'acord amb la independència, però també n'hi ha que voten 'no', desafiant el que veuen com la intransigència de Madrid", explicava el periodista Patrick Jackson a la seva crònica per a la BBC.

Però, ¿veuen possible la independència política de Catalunya, ni que sigui per la via unilateral? La resposta d'Henry Laguérie és reveladora: "Fa tres anys semblava impossible que es votés la independència i mira avui; ara ens sembla impossible una independència unilateral, però qui sap d'aquí un temps...". Però si en una cosa hi ha consens entre la premsa internacional és en el fet que no han percebut un ambient ni de tensió ni d'enfrontament de la societat catalana. El 9-N ja té un lloc privilegiat en l'agenda internacional.

stats