La presidenta dels populars bascos es planteja dimitir i ho fia tot a l’aval de Madrid
VitòriaUna presidència difícil
Arantza Quiroga, presidenta del PP basc, era ahir l’objectiu sobre el qual s’havien de posar totes les mirades en la sessió ordinària del Parlament autonòmic. Però ella no va aparèixer. L’escó va estar buit durant tota la jornada. On és l’Arantza? Aquesta era la pregunta que perseguia els seus companys i col·laboradors. Ningú en sabia res. Ningú en volia saber res. Fins que la versió oficial va concloure que estava “indisposada”. La resposta obria, encara més, la porta de la sospita. En privat s’admetia que la ressaca de la seva desautorització per part de la cúpula estatal del partit l’havia afectat. Fins a tal punt s’ha sentit desemparada políticament -després de ser obligada a fer marxa enrere en la seva proposta d’avançar en el procés de pau sense el “rebuig exprés a la violència”-, que ha traslladat a la direcció del carrer Génova la decisió de dimitir. Un nou focus d’enfrontaments interns a només tres mesos de les eleccions espanyoles. Segons ha pogut saber l’ARA, Quiroga estaria disposada a reconsiderar la decisió i a quedar-se si Mariano Rajoy fes una mostra pública de suport a la seva gestió. En cas contrari, l’únic que acceptaria discutir és quan fa efectiva la dimissió: abans o després del 20-D. La direcció estatal ja va enviar un missatge de suport a la dirigent basca per intentar tancar la crisi.
El camí de Quiroga en la presidència del PP basc no ha sigut gens fàcil. La van nomenar, després de la marxa d’Antonio Basagoiti al seu retir mexicà, en un conclave a mà alçada perquè era l’opció menys dolenta en l’eterna disputa entre biscaïns i alabesos, però va trigar gairebé un any i mig a ser triada oficialment en un congrés. Els seus enfrontaments amb el lobi alabès -Alfonso Alonso, Iñaki Oyarzabal, Javier Maroto- han sigut una constant.
Aposta pel dret a decidir
Sense Quiroga a l’hemicicle, el Parlament de Vitòria va aprovar ahir amb els vots del PNB i EH Bildu una resolució en què afirma que “el poble basc constitueix un subjecte polític amb dret i capacitat per decidir sobre el seu futur i a ser consultat, i que la seva voluntat democràticament expressada sigui respectada”. Una iniciativa que se suma a altres de semblants que ja hi ha hagut en el passat, però que tampoc aquesta vegada té un full de ruta (a diferència de la concreció del sobiranisme català). La cambra va denunciar l’incompliment de l’Estatut basc.
