Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

Milers de persones exigeixen a Sant Sebastià l'excarceració de l'etarra malalt de càncer

Els presos d'ETA pressionen l'Estat

Els abertzales avisen: les vagues de fam a les presons, que va iniciar Uribetxeberria, aniran in crescendo. Milers de persones es van sumar ahir als presos per posar l'Estat contra les cordes.

L'efecte dòmino de la vaga de fam del pres etarra Iosu Uribetxeberria posa contra les cordes el govern espanyol. Per ara el balanç és d'una cinquantena de presos en vaga de fam arreu de l'Estat -segons dades d'Institucions Penitenciàries- i milers de persones que ahir es van manifestar pels carrers de Sant Sebastià per exigir que el segrestador de José Antonio Ortega Lara, malalt de càncer, sigui excarcerat. La pressió sobre el govern espanyol va in crescendo i enterboleix el procés de pau que, de moment, només ha estat liderat per l'esquerra abertzale.

Durant l'inici de la primera Semana Grande de Sant Sebastià des que ETA va anunciar el cessament definitiu de l'acció armada, des del carrer i sota el lema "Tots els drets socials, presos bascos a Euskal Herria", es van fer tres reivindicacions: l'excarceració d'Uribetxeberria, la fi de l'aplicació de la doctrina Parot i que es posi fi a la dispersió de presos. En els últims dies els mateixos presos etarres han decidit convertir-se en els principals protagonistes de les exigències claus per avançar en el procés de pau, i estan pressionant el govern espanyol perquè mogui fitxa. De moment, però, des d'Interior no mouran ni un dit fins que el ministre Jorge Fernández Díaz tingui a les seves mans un diagnòstic clínic que, d'acord amb l'establert legalment, determini que la malaltia que pateix Uribetxeberria és incurable i, per tant, pot ser excarcerat.

El govern espanyol, enrocat

En la resta de qüestions el govern de Mariano Rajoy, que vol evitar atiar el conflicte amb les associacions de víctimes, està enrocat i es nega a plantejar un pla de reinserció general dels presos -vol que siguin individualitzats-, a la vegada que es fa el sord a les directrius internacionals que titllen d'il·legal l'aplicació de la doctrina Parot, que allarga la condemna als reclusos. Per això ahir, en finalitzar la manifestació, el representant del col·lectiu Herrira Agustín Rodríguez va llegir un comunicat en què es denunciava que ni el govern espanyol ni el francès no hagin "donat cap pas positiu per acabar amb les lleis d'excepció". Rodríguez va recordar que la "clau de la política penitenciària" està en mans del govern espanyol, tot i que és la societat la que ha d'empènyer. "Aquesta és la pilota basca que ha de fer passos cap a una pau estable i duradora", va dir el representant d'Herrira.

Hores abans de la manifestació l'esquerra abertzale va escalfar motors per a la marxa denunciant que el PP fa ús de la "violència legal" per combatre l'independentisme basc. "¿Fins quan mantindran el govern i el PP la seva estratègia de guerra i excepció?", es va preguntar el portaveu de l'esquerra abertzale Pernando Barrena, que també va alertar l'Estat de la seva "irresponsabilitat" deu mesos després que ETA anunciés la fi de la violència.

En part collat per un sector del seu propi partit i també per les associacions de víctimes, que han carregat contra la política de reinserció que vol impulsar Interior i que permet el contacte de víctimes d'atemptats amb etarres, Fernández Díaz no ha fet per ara cap gest per calmar la situació. L'executiu del PP només ha crispat encara més l'ambient anunciant, en ple clima preelectoral, una reforma de la llei electoral per permetre a partir del 2017 que els ciutadans exiliats per les amenaces d'ETA puguin votar als seus territoris d'origen, una iniciativa que afecta directament les perspectives electorals de Bildu.

Tal com havia ordenat Interior, a la manifestació no es van exhibir fotografies de presos. Hi van assistir destacats membres de Bildu i de l'antiga Batasuna. El govern espanyol haurà de prendre una decisió urgent si, tal com van avisar ahir els abertzales, les vagues de fam a les presons guanyen més adhesions i acaben donant un motiu més perquè Espanya estigui en el punt de mira internacional.

Més continguts de