Una mobilització multitudinària a Bilbao reclama a Madrid i París l'acostament dels presos

BarcelonaLa manifestació d'aquesta tarda en favor dels presos bascos ha col·lapsat els carrers de Bilbao amb desenes de milers de persones i en finalitzar la marxa els seus impulsors han proclamat que "és inevitable per al món mirar cap a Euskal Herria, a aquesta majoria aclaparadora d'un poble que reclama el respecte als drets més elementals de les persones que, com a conseqüència del conflicte polític que a dia d'avui segueix sense resoldre's, es troben preses o exiliades". L'avenç durant la mobilització, amb els familiars dels presos al capdavant, ha estat molt lent a causa de la gran afluència. "Hem aconseguit desbordar els carrers de Bilbao", han celebrat, a l'hora que han sentenciat que els bascos "de manera majoritària i rotunda" reclamen que Madrid i París es moguin. Així, tant la declaració final com els polítics que s'hi han apuntat, han assenyalat la millora de la situació dels presos com un dels passos que necessàriament cal resoldre per avançar en el procés de pau.

Els convocants de la manifestació que aquesta tarda ha recorregut Bilbao, la plataforma Egin dezagun bidea –Fem camí–, esperaven una marxa "colossal, la mobilització més gran dels últims anys", i no ha calgut que comencés l'acte perquè es confirmessin les expectatives. Poc abans de l'inici, bona part dels carrers que havia de recórrer ja eren plens i els familiars dels presos han estat aplaudits quan se situaven a la pancarta. Uns 300 autobusos havien arribat d'arreu del País Basc i Navarra –però també de Madrid i Barcelona– a la capital basca per donar suport a una reivindicació que ja ha rebut prop de 15.000 adhesions, entre les quals les de l'esquerra abertzale, EA, Aralar, Alternatiba i, des de Catalunya, d'ERC i la CUP. Fins i tot l'actor Willy Toledo s'hi havia solidaritzat. El diputat republicà Joan Tardà i els líders de SI Uriel Bertran i Toni Strubell s'hi han acostat per participar-hi.

La mobilització havia generat certa polèmica per les crítiques dels seus detractors, tot i que finalment havia estat autoritzada pel cap de l'Audiència Nacional, Fernando Grande-Marlaska, amb la condició que no es fes referència als presos d'ETA com a "presos polítics" i que no es mostressin fotografies de condemnats per delictes de terrorisme. Els convocants van anunciar un "exercici de responsabilitat" per complir amb aquests requeriments i van assegurar, per tant, que la marxa seria silenciosa.

La plataforma Egin dezagun bidea reclama amb aquesta mobilització el trasllat de presos etarres a presons basques, la derogació de la doctrina Parot i la llibertat dels reclusos malalts i dels que han acomplert tres quartes parts de la condemna. Després de la victòria del PP el passat 20-N i de la seva aparent manca de voluntat de fer gestos i mesures de gràcia per afavorir el diàleg, els convocants esperen pressionar des del carrer per satisfer una de les principals demandes d'ETA per avançar en el procés de pau.