La polèmica per la llengua provoca la manifestació de la Diada més massiva dels darrers anys

BarcelonaLa tarda d'aquest 11 de setembre ha tingut lloc una de les manifestacions més multitudinàries de les Diades dels darrers anys. Els organitzadors han xifrat en 50.000 els participants i la Guàrdia Urbana els ha rebaixat a 10.000, que s'han dividit en blocs, com cada any, d'entitats, plataformes i partits. L'amenaça judicial contra la immersió lingüística en català a l'escola i la mort, fa dues setmanes, d'Heribert Barrera han incentivat la participació, malgrat que tampoc es poden comparar les xifres amb les grans manifestacions sobiranistes dels darrers anys. La frase de Barrera "tenim pressa", pronunciada per l'expresident del Parlament en el vídeo que el juliol de l'any passat va difondre Òmnium Cultural per promoure la manifestació del 10-J, s'ha convertit en divisa i pancarta: així s'encapçala el bloc de la manifestació de la Plataforma pel Dret a Decidir i altres entitats.

La marxa ha sortit passats dos quarts de sis de la tarda de la plaça Urquinaona cap a l'Arc de Triomf, encapçalada per la CUP i organitzacions afins en el bloc més nombrós. Posteriorment s'han situat entitats civils, com Sobirania i Progrés, i altres partits, com Solidaritat Catalana, Reagrupament, el Partit Socialista de Mallorca i, tancant, el d'ERC. Els republicans, a diferència d'edicions anteriors en què havien minvat el seu pes en la marxa, han aconseguit incrementar el nombre de simpatitzants al seu bloc. Prova del gruix de manifestants és que, quan la capçalera arribava a Arc de Triomf, encara hi havia molta gent que encara no havia iniciat la marxa.

Els crits a favor de la independència i dels Països Catalans i contra la sentència del Tribunal Suprem que ara el TSJC exigeix que es compleixi convertint el castellà també en llengua vehicular a l'escola han dominat la manifestació. De la mateixa manera, quan el bloc de la CUP ha acabat el seu recorregut al Fossar de les Moreres –han allargat el traçat, com cada any–, han cremat una foto del rei i una bandera espanyola i una de francesa.

Abans de la manifestació, ERC ha fet un gran dictat per la llengua. Quatre adolescents han pujat a l'escenari i han dictat text a favor de la convivència i la cohesió social i que defensa que Catalunya, país format per ciutadans d'arreu, es cohesiona, en gran part amb la llengua. Desenes de dirigents i militants prenien nota en uns fulls que s'enviaran als magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Al final del recorregut, els republicans han realitzat un míting en què el vigent secretari general, Joan Ridao, ha cridat a votar independentista el 20-N per convertir políticament el rebuig als atacs a la llengua, "no com el 10-J", manifestació massiva prèvia a la victòria electoral de CiU, que va capitalitzar el rebuig a la sentència de l'Estatut. Per la seva banda, el president dels republicans, Joan Puigcercós, ha defensat que sí "hi ha conflicte lingüístic" en el moment en què el català als cinemes, a la universitat i als jutjats no està normalitzat.