Una providència del TC difícil de combatre

MadridCom el judici celebrat contra l’expresident Artur Mas, el procés contra l’exconseller de la Presidència Francesc Homs gira entorn de la providència del 4 de novembre del 2014 amb la qual el Tribunal Constitucional va suspendre el procés participatiu, que, tot i això, va culminar cinc dies després amb el 9-N.

Aquesta resolució era la conseqüència d’admetre a tràmit el recurs del govern espanyol contra, textualment, “la convocatòria als catalans i les persones residents a Catalunya perquè manifestin la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya el dia 9 de novembre, mitjançant un denominat «procés de participació ciutadana» […] i els restants actes i actuacions de preparació per a la celebració d’aquesta consulta”.

La providència recordava que, com en tots els recursos de l’executiu, aquesta admissió a tràmit implicava “la suspensió de les actuacions impugnades”. Aquest text es va dirigir “al Govern de la Generalitat, per conducte del seu president”.

Durant la seva declaració d’ahir, Homs va reconèixer tots els fets que se li imputen, però va negar que fossin delicte. Va argumentar que aquesta resolució del Constitucional -que el fiscal l’acusa d’obviar- era “inconcreta”. També va assegurar que no anava dirigida a ell. Fins i tot va arribar a negar-ne el caràcter “judicial” i va criticar que no estigués motivada, quan cap providència ho està. Només es motiven les actuacions i les sentències.

El diputat va explicar com la providència va arribar a la Generalitat amb el Govern reunit i va afirmar que el seu contingut va crear incertesa entre els seus membres, malgrat que es referia expressament al “procés de participació ciutadana”. “No hi havia manera humana de conèixer-ne l’abast”, va declarar.

“Per què la van recórrer?”

“Però, si vostès van entendre que la providència no era un mandat per aturar el procés, per què la van recórrer?”, li va preguntar el fiscal. Homs no va respondre directament: “Era un conflicte de competències i nosaltres vam defensar les nostres. Si un està convençut que té competència per fer el recurs, l’ha de presentar”. El ministeri públic va reformular la pregunta. “En recórrer la providència, ¿reconeixien que la consulta no podia celebrar-se?” “La voluntat d’aquest recurs és un aclariment de l’abast del que es pot fer i el que no”, va mantenir l’exconseller.

El fiscal, després de recordar que el que estava impugnat pel govern espanyol era “la consulta i els actes preparatoris”, va insistir de nou: “¿Com és possible que no ho entenguessin?” El diputat del PDECat es va aferrar al fet que l’acte afectat no era un decret o una llei sinó “un procés participatiu amb voluntaris en el qual la participació de la Generalitat era diferent”.

“No es referia a mi”

La providència anava dirigida a “la Generalitat a través del seu president” i, encara que Homs havia reconegut poc abans al fiscal que va ser notificada en plena reunió del Govern, va insistir que no se li va manifestar personalment. “No se’m va fer cap advertiment. La providència no es referia a mi”, va arribar a dir responent a la seva advocada.

L’article 87 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional estableix que “tots els poders públics estan obligats a complir el que el TC decideixi”. La providència, a més de ser notificada a Mas i al seu Govern, es va publicar en els diaris oficials de l’Estat i la Generalitat.