Publicitat
Publicitat

ELECCIONS

El sorteig de les meses electorals, a càrrec del ajuntaments, desafia l’estadística

"Per què sempre em toca a mi?"

No has passat mai dels deu encerts a la travessa i a la loteria, com a molt, t’ha tocat cobrar algun reintegrament.Truques als concursos de televisió i no hi ha manera d’aconseguir línia, però en canvi ets el rei de les meses electorals. Tot i que l’elecció de presidents i vocals de mesa es fa seguint un procediment aleatori, hi ha qui acumula cinc, sis, set,..convocatòries. Desafiant l'estadística.

1.Qui fa el sorteig?

El sorteig de les meses electorals és competència de cada ajuntament, que rep de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el cens actualitzat de la seva població. A partir d’aquí, cada municipi té certa llibertat per escollir la manera com farà la tria dels membres de les meses amb dos únics requisits: els elegits han de tenir entre 18 i 65 anys i el nivell d’estudis necessari (primària per ser vocals i, com a mínim, el graduat escolar per poder fer de presidents). De cara a properes eleccions, però, quan entri en vigor la modificació de la llei electoral que s’està tramitant, l’edat límit s’elevarà fins als 70 anys, tot i que els majors de 65 tindran l’opció de renunciar.

2.Com es fa el sorteig?

La informàtica ha entrat des de fa uns anys en aquest camp i s’ha endut per davant el sistema de bombos i boletes. Aquest rudimentari procediment funcionava amb bombos diferents per a la xifra dels milers, les centenes, les desenes i les unitats, cosa que podia donar més opcions a determinades posicions del cens. En una secció de 850 persones, posem pel cas, quan el dígit de les centenes elegit fos el 8, hi hauria només 50 persones que es repartirien el premi i, en el supòsit que quan s’ultrapassés els número límit del cens s’optés per continuar el recompte pel principi, les 49 primeres persones tindrien dues paperetes a cada sorteig. Les aplicacions informàtiques han acabat amb aquesta perversió i ara el sorteig el fa directament l’ordinador. El primer pas és escollir el president i els seus dos suplents i després repetir el procediment per als dos vocals.


3.Què em pot donar més opcions de guanyar?

Viure en una població petita és, òbviament, la principal explicació per als casos de persones que ja han convertit les meses electorals en les seves segones residències. A Sant Jaume de Frontanyà, el municipi més petit de Catalunya, només dues persones tenen festa quan hi ha eleccions. El cens electoral el formen 21 persones, d’on d’entrada es resten les vuit que tenen més de 65 anys. De les 13 restants, nou tindran càrrec a la mesa (comptant titulars i suplents) i dos més seran el jutge i el representant de l’administració. Un altre factor bàsic és el nivell d’estudis. Tenir el graduat escolar suposa ser en dos sorteigs, el de vocal i el de president, i per tant tenir més del doble de possibilitats que algú sense graduat.


4.És possible que em toqui dos cops seguits?

No hi ha cap norma que ho impedeixi, però tampoc n’hi ha cap que doni més opcions a repetir un cop ja s’ha debutat en una mesa.


5.Totes les poblacions fan el sorteig igual?

No. Cada ajuntament pot fer servir el programa informàtic que més li convingui i, tot i que el mateix INE difon el Conoce que filtra la població segons els criteris d’edat i formació, d’altres programes permeten introduir més restriccions o, directament, excloure persones. A Vilada (Berguedà), per exemple, s’exclou aquella gent que ja va ser a la mesa en l’última convocatòria.


6.Què guanyo?

El president de mesa titular rebrà 70 euros en dietes i els vocals, 62. Si les eleccions són en dia laborable, tindran un permís retribuït per a tot el dia i, si són en festiu, els treballadors per compta aliena i funcionaris tindran dret a una reducció de la jornada laboral de cinc hores el dia següent. Tots ells estan protegits per la Seguretat Social no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant.


7.I si no em presento?

Si no s’acudeix sense previ avís al col·legi, s’està cometent un delicte electoral, penat amb penes de presó d’entre 7 i 15 caps de setmana i una multa d’entre 2 a 10 mesos .


8.Puc acabar a la mesa si vaig a votar aviat?

Si a última hora no es presenten els presidents i vocals suficients, el president pot designar un votant que ja sigui al col·legi per ocupar la vacant.

Més continguts de