Publicitat
Publicitat

ANÀLISI

Per què s’ha eclipsat Plataforma per Catalunya?

Mentre que a Europa l’extrema dreta coneix un ascens, la dreta populista que representa Plataforma per Catalunya [PxC] s’ha eclipsat des dels comicis locals del 2015

Mentre que a Europa l’extrema dreta coneix un ascens, la dreta populista que representa Plataforma per Catalunya [PxC] s’ha eclipsat des dels comicis locals del 2015. Aleshores els 65.905 vots que havia aconseguit el 2011 van caure a 27.348 i els seus 67 regidors a 8. Què explica aquest declivi del partit fundat i liderat pel vigatà Josep Anglada? Considerem que la resposta és resultat de la confluència de tres factors: la crisi interna de la formació, el pes polític del secessionisme i la irrupció de noves sigles crítiques amb les elits.

La crisi de lideratge

El febrer del 2014, la cúpula del partit va expulsar Anglada. Aleshores Robert Hernando va esdevenir nou responsable de PxC i va començar una pugna entre el fundador i la nova direcció. El resultat va ser que PxC es va quedar sense líder conegut quan havia començat una lenta davallada electoral. Va arribar a obtenir 75.134 vots (2,4%) als comicis autonòmics del 2010, però a les municipals del 2011 en va captar 65.905 (2.3%); a les generals d’aquell any, 59.781 (1.7%); i 60.107 (1.2%) a les eleccions al Parlament del 2012. A més, el plataformisme es va fragmentar, atès que Anglada -que el 2015 va obtenir un escó a Vic amb la nova marca Plataforma Vigatana (PLVI)- va impulsar el partit Som Identitaris (SOMI).

L’agenda política marcada per l’independentisme

El protagonisme del secessionisme va complicar més l’escenari a PxC. El partit havia superat de forma limitada la clivella catalanisme-espanyolisme amb el lema “Primer els de casa”, que va projectar un eix ideològic que va contraposar “autòctons” (ja fossin catalans o espanyols) a forans (immigrants). Però l’auge del separatisme va tornar al primer pla la dicotomia Catalunya-Espanya i van quedar arraconats del debat temes estel·lars del partit, com la immigració i la seguretat ciutadana. A més, l’independentisme ha conformat una dinàmica inclusiva: tant partidaris de la secessió com els opositors volen una mobilització àmplia, cosa que comporta bandejar discursos de “prioritat nacional” com els de PxC.

La irrupció de noves marques antiestablishment

Per acabar, cal recordar que aquest partit va esclatar als comicis locals del 2003 i es va expandir als del 2007 i 2011 fent bandera no només d’estar en contra de la immigració, sinó també d’un discurs contra la “casta política”. Al·ludia així a un establishment pretesament corrupte i “antinacional” que afavoria els immigrants en detriment dels autòctons. Però de forma progressiva el missatge contra les elits el van enarborar amb èxit altres forces emergents alienes a la ultradreta. Hernando -el substitut d’Anglada- ja va detectar aquesta competència política després que Podem obtingués el 8% dels vots als comicis europeus el 2014: “Nosaltres ja havíem encunyat el concepte de casta política quan Pablo Iglesias encara ni es recollia la cua”, va explicar.

Ha mort políticament el “plataformisme”?

Aquest panorama dificulta la recuperació de PxC o l’ascens d’una formació similar. Tanmateix, cal no perdre de vista dos factors. Un és que Badalona -tercera ciutat catalana en població- demostra que en certs indrets de l’àrea metropolitana pot tenir ganxo un discurs antiimmigració i d’ordre públic com el brandat per Xavier García Albiol. Els seus vots no han parat de créixer als comicis municipals: 21,8% el 2007, 33,4% el 2011 i 34,3% el 2015. L’altre factor el va destacar l’analista Carles Castro a La Vanguardia (7/I/2017): segons sondejos del CIS, el 40% de ciutadans estatals consideren “excessiu” el nombre d’estrangers. Per tant, no es pot descartar, a mitjà o llarg termini, la recuperació d’una PxC que està en hores baixes i que ha impulsat la federació estatal Respeto (juntament amb el Partit per la Llibertat [PxL] i Espanya 2000). Si fracassa pot sortir una nova marca que recuperi el seu discurs i torni a obtenir suport a les urnes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT