Publicitat
Publicitat

Estat de rebuig

"La presó ordenada i ara revisada [als titellaires de Madrid] són decisions judicials que abusen de l'estat de dret; són més pròpies de l'estat de rebuig"

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha decidit fer marxa enrere en el cas dels dos titellaires empresonats el cap de setmana passat. I  el jutge ha posat en llibertat els acusats però manté els càrrecs d'apologia del terrorisme. Fiscal i jutge diuen que s'ha conjurat el perill de fuga, ja que els detinguts han acreditat el seu arrelament. I que com que se'ls ha confiscat el teatret ja no poden tornar a reincidir en el delicte. La interlocutòria que decreta la llibertat dels acusats és tan bast com el que determinava presó. Balzac deia que un individu surt d'un assumpte lleig com pot. Però el que ha passat és greu. Espanya és un país en el qual hi ha consolidades fiscalies paral·leles (grups de pressió) que, amb la seva activitat, a través de la figura exclusiva de l'acció popular, marquen el pas a la fiscalia oficial. Però com que, a més, el jutge és un jutge investigador, aquest fet reforça l'acusació de la fiscalia. No tenim un jutge de garanties, com passa en altres països, que està per sobre d'acusacions i acusats.

El fiscal Pedro Rubira ha portat endavant la inquisició contra els dos titellaires i el jutge, en lloc de ser garant dels drets fonamentals, els ha secundat. La interlocutòria que decretava presó és una obra de ficció que manipula l'obra de ficció original del teatre de titelles. Dolenta, sí; que no s'hauria d'haver escenificat, com els seus artistes van admetre, per a un públic infantil. Però en relació a aquest error de l'Ajuntament de Madrid, el PP i les fiscalies paral·leles han organitzat una provocació. ¿No ha amenaçat el PP amb denunciar l'Ajuntament per enaltiment del terrorisme?

Els mitjans de comunicació, assagetats també per aquestes fiscalies, no s'han convertit en baluards de la llibertat d'expressió. Com a màxim han considerat desproporcionada la presó sumaríssima sol·licitada pel fiscal Rubira i firmada pel jutge Moreno. Quan han vist que la pròpia comunitat judicial i jurídica no els acompanyava, Rubira i Moreno han fet marxa enrere. Però ho han de fer per etapes perquè no es noti massa.

No és un problema d'excessos. La presó ordenada i ara revisada són decisions judicials que abusen de l'estat de dret, són més pròpies de l'estat de rebuig. El tema ha d'arribar a la secció tercera del penal de l'Audiència Nacional a través dels recursos dels titellaires. Que quedi clar que el que hi ha hagut és una apologia, sí, un enaltiment de l'abús de poder.

Més continguts de