Publicitat
Publicitat

ESTAT I ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

Qualla entre els espanyols el discurs que responsabilitza les autonomies de la desfeta econòmica

La recentralització fa forat en l'opinió pública d'una Espanya en crisi

Els discursos polítics que responsabilitzen les autonomies de la crisi s'ha anat estenent entre el ciutadans. El baròmetre del CIS revelava dilluns que s'han disparat els partidaris d'un estat centralitzat.

L'últim baròmetre d'opinió que dilluns va fer públic el Centre d'Investigacions Sociològiques de l'Estat constata que les retallades passen factura al govern espanyol del PP, que en només vuit mesos ha caigut vuit punts. Però més enllà d'aquesta dada, molt significativa -més encara si es compara amb un desgast molt més moderat del govern català, que ja fa un any i mig que aplica retallades i ha perdut molt poc suport-, el baròmetre del CIS en mostrava una altra que ha fet disparar les alarmes: creix a marxes forçades la percepció entre els ciutadans de l'estat espanyol que el sistema descentralitzat és un mal negoci que ha conduït Espanya al desastre econòmic.

Això explica que davant la pregunta sobre el model d'organització territorial, el sistema autonòmic actual no hagi parat de perdre suport social, i amb moments de caiguda exponencial durant la crisi. També explica que, per primer cop des dels primers anys de la Transició, els partidaris de l'abolició de les autonomies i d'un únic govern central siguin el segon col·lectiu més nombrós, amb un suport del 21,9%.

Posicions més radicalitzades

En aquest context, els partidaris d'un estat autonòmic amb més poder per a les autonomies ha caigut al quart lloc (12,3%), per sota del col·lectiu que aposta per autonomies amb menys poder polític que l'actual. De fet, el CIS no va introduir l'opció d'un estat autonòmic amb menys poder per als territoris fins a l'any 2009.

Les dades del CIS mostren clarament que la tendència apunta a una radicalització de la visió del model d'estat espanyol ideal. Així, alhora que cau el suport a l'estat autonòmic i creix l'aposta per un estat centralitzat, també experimenta un repunt entre els enquestats el col·lectiu de partidaris que l'Estat reconegui a les autonomies la possibilitat de convertir-se en estats independents (8,9%), amb un suport molt pròxim al que tenia el dret d'autodeterminació durant la Transició.

La crisi ha estat un pretext que ha arribat que ni fet a mida per als sectors polítics i socials espanyols més reticents al sistema autonòmic, començant pel mateix PP i passant per sectors importants de l'esquerra espanyola d'arrel més jacobina. El discurs que apunta directament a les autonomies -amb capítol destacat per a Catalunya- com a responsables, en gran mesura, de la desfeta econòmica ha quallat amb força entre la ciutadania. La veritat, però, és que les xifres desmenteixen aquest argument: del total del deute espanyol, només el 13,5% correspon a les administracions autonòmiques, el 3,5% als municipis i tota la resta a l'administració central.

En qualsevol cas, la crisi fa trontollar alguna cosa més que l'estabilitat econòmica de l'Estat: un cafè per a tothom insostenible que ni satisfà els territoris amb ambició històrica d'autogovern ni els sectors que veien en aquest model la fórmula per blindar l'estat unitari.

Més continguts de