El record de l'Estatut

Ha començat el ball i fins al ple del juliol al Parlament tindrem sainet. CiU, per mitjà de Josep A. Duran i Lleida i fins que Artur Mas digui el contrari, ja negocia conceptes i comes del pacte fiscal en la línia del concert per sumar-hi el PSC. Que si dins o fora de la Lofca, que si agència pròpia o consorciada... És el que ja vam veure amb l'Estatut. Els Maragall, Montilla, Carod i Saura no hi són, però Mas segueix a primera fila. I el president sempre ha dit que, d'allò, no en té un bon record. Es va implicar per un consens ampli (el 90% del Parlament) i després va arriscar protagonitzant, amb Zapatero, una rebaixa a Madrid. Finalment, traït i castigat a l'oposició, va afrontar l'escapçada del TC. Per això és difícil d'entendre que ara, amb les ferides sense cicatritzar del tot, s'engresqui a repetir un procés similar. I més quan els seus pensen en un pla B i ell ha dit que està disposat a tirar pel dret assumint el lideratge del país. Quan es va fer l'Estatut a Madrid hi havia algú que deia que ens volia escoltar. Ara ni això.