POLÍTICA
Política 04/02/2014

El relator de l'ONU exigeix a Espanya que jutgi els crims del franquisme

Insta a deixar sense efecte la llei d'amnistia del 1977 perquè considera que "fa les funcions d'una llei de punt final". El relator de l'ONU deplora les actuacions de l'Audiència Nacional i la Fiscalia "aparentment dirigides" a facilitar la prescripció de "violacions als drets humans tan greus que podrien constituir crims de guerra i de lesa humanitat"

Ara / Efe
3 min
Els crims franquistes s'han de jutjar, insisteix l'ONU

BarcelonaEl relator de l'ONU Pablo de Greiff ha retret a l'Estat que no investigui ni porti a judici els "greus" crims de la Guerra Civil i la dictadura, i ha demanat que es faciliti l'accés a la Justícia de totes les víctimes, a les quals veu separades per una "immensa distància" de les autoritats espanyoles. Després d'una visita de deu dies a Espanya, el relator sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició ha difós les seves conclusions preliminars amb una sèrie de recomanacions al govern, entre elles, deixar sense efecte la llei d'amnistia de 1977, que sustenta el conegut com a model espanyol d'impunitat que equipara víctimes i botxins.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En conferència de premsa, De Greiff ha fet seves les recomanacions del Comitè contra la Tortura i el Comitè contra la Desaparició Forçada de l'ONU, especialment en matèria de justícia, que és on s'observen els "dèficits més grans". Així, ha demanat a l'Estat que liquidi la llei d'amnistia i que faci possible l'accés de les víctimes del franquisme a l'aparell judicial, adequant les lleis espanyoles als estàndards internacionals.

Una llei amb funcions de "llei de punt final"

Malgrat que Espanya ha al·legat que la d'amnistia no és una llei de punt final, el relator de l'ONU ha asseverat que "va acabar complint les funcions d'una llei de punt final en tant que s'ha utilitzat per arxivar pràcticament la totalitat dels casos que arriben davant els jutges". De Greiff ha recordat que en països on no s'han derogat lleis d'amnistia, els tribunals han trobat interpretacions d'aquestes normes "que no han impedit el processament dels presumptes responsables". No és el cas de l'estat espanyol.

Una situació mai vista

El delegat de Nacions Unides ha assegurat que és "especialment sorprenent" que l'Estat no hagi fet més en favor dels drets de les víctimes, ja que "no són assumpte de política partidista ni de redimir determinats programes polítics particulars sinó de drets que concerneixen a tots". Segons la seva opinió, això explica la "immensa distància" entre les institucions de l'Estat i les víctimes del franquisme, la més gran que ha observat en la seva trajectòria professional, ha afegit.

En el seu informe, el relator ha instat els tribunals espanyols a col·laborar amb els procediments oberts a l'exterior, en al·lusió a la querella oberta a l'Argentina per més de cent associacions de víctimes del franquisme. Sobre aquest punt, ha criticat les actuacions de l'Audiència Nacional i la Fiscalia de l'Estat "aparentment dirigides" a prevenir que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la llei d'amnistia i la prescripció de "violacions als drets humans tan greus" que, ha afegit, "podrien constituir crims de guerra i de lesa humanitat".

És el cas, ha esmentat, de la posició de la Fiscalia de l'Audiència Nacional de denegar la sol·licitud d'extradició dels dos torturadors franquistes José Antonio González Pacheco, 'Billy el Niño', i Jesús Nines Aguilar.

El relator ha manifestat també la seva "preocupació" davant la proposició de llei del PP sobre la justícia universal que "limitaria significativament" l'aplicació d'aquest principi en els tribunals espanyols. D'altra banda, el relator ha lamentat que les autoritats "no hagin implementat en realitat una política d'estat per oficialitzar la veritat", per la qual cosa necessita més recursos per dur a terme les investigacions necessàries en aquesta matèria, com succeeix amb l'actualització del mapa de fosses, un assumpte, ha dit, "que no ha rebut pràcticament cap finançament estatal".

En aquesta línia, ha recomanat que es potenciï la llei de memòria històrica per "suplir els buits" que conté, com l'exclusió d'alguns dels presos i persones represaliades pel règim de Franco, com les que eren destinades a camps de treballs forçats i concentració.

A més, ha al·ludit a "l'ambigüitat" a l'hora d'ensenyar la Guerra Civil i la dictadura a les escoles, i ha demanat que es reformi el Valle de los Caídos "tal com exigeixen i mereixen les víctimes". El relator conclou aquest dimarts la seva visita oficial a l'estat espanyol, durant la qual s'ha desplaçat a Madrid, Andalusia, Catalunya i Galícia, en un viatge en què s'ha reunit amb el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, així com amb diversos representants de l'Estat, de les víctimes i de la societat civil.

stats