Com seria el poder judicial català?

BarcelonaLa independència del poder judicial ha sigut un dels pilars més qüestionats els últims mesos. Els independentistes -i, en general, els contraris a la gestió del PP- consideren que la persecució al Procés i l’operació Catalunya constata la fragilitat de la separació de poders a l’Estat. En canvi, els constitucionalistes es van exclamar amb la publicació de la llei de transitorietat jurídica a Catalunya, a la qual l’oposició ha mostrat el rebuig frontal perquè denuncia que si s’arribés a aplicar s’acabaria la separació de poders. Precisament, aquesta normativa aprovada pel Parlament fa dues setmanes estableix com s’organitzaria el poder judicial en el període transitori entre la proclamació d’independència i l’aprovació d’una eventual Constitució d’una Catalunya independent. A diferència de l’estat espanyol, en què hi ha el Tribunal Constitucional com a màxima instància a la qual recórrer en matèria de drets fonamentals, la llei de transitorietat jurídica estableix que la protecció d’aquests drets l’assumiria una sala anomenada de garanties del Tribunal Suprem català, que seria la cúspide del poder judicial. ¿Canviaria gaire, doncs, el model català de l’espanyol?

SUPREM I SALA DE GARANTIES

La llei de transitorietat jurídica pretén regular la transició des de la proclamació d’independència -en cas que guanyi el sí- a l’aprovació d’una eventual Constitució catalana de la manera menys traumàtica possible. I el poder judicial n’és un exemple, perquè en aquest període transitori hi hauria poques diferències entre el model espanyol i el català. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) passaria a ser el Tribunal Suprem (TS) català, i una de les novetats més importants seria que no hi hauria un Tribunal Constitucional (TC) com a tal, sinó que seria una sala de garanties constitucionals dins el mateix Suprem la que n’assumiria les funcions en matèria de drets fonamentals. Aquesta és la principal diferència amb el sistema espanyol, tot i que a la pràctica la sala de garanties continuaria sent la màxima instància judicial a la qual recórrer per a la protecció dels drets fonamentals i el conflicte de competències entre administracions. Segons el professor de dret constitucional de la UOC, Marcel Mateu, s’hi han volgut introduir “els mínims canvis per deixar la màxima llibertat per al procés constituent”. De fet, el diputat de la CUP Benet Salellas va explicar a l’estiu que amb aquesta normativa “no es tractava de canviar el sistema judicial català, però sí de dotar-lo de les institucions necessàries per no continuar amb el Suprem de Madrid o el TC”. A la pràctica, però, va assegurar que Catalunya continuaria “tenint TS i TC”. Amb una sala de garanties constitucionals dins el mateix Suprem, segons Mateu, hi podria haver “més coordinació” entre els dos òrgans i “més rapidesa en el desplegament inicial”. El model que adoptaria Catalunya en el període transitori seria el de l’Estat i de països com Itàlia, Alemanya i Àustria, d’arrel continental, segons el catedràtic de dret constitucional comparat de la Universitat de Copenhaguen, Antoni Abat. La llei de transitorietat també elimina la sala militar que té el Suprem actual i estableix, entre d’altres, que el fiscal de Catalunya seria nomenat pel Parlament i a proposta del Govern.

SENSE SEPARACIÓ DE PODERS

Els contraris a la independència han estat bel·ligerants en tots els passos que han fet Junts pel Sí i la CUP per tirar endavant el procés sobiranista. Han sigut especialment durs amb la llei de transitorietat jurídica, que han qualificat sovint de “cop d’estat” perquè suposa trencar amb l’ordenament jurídic establert. De fet, el PP ha denunciat unes quantes vegades que la regulació que fa la normativa del poder judicial no respecta la “separació de poders”. Ho va dir fa poques setmanes en seu parlamentària el portaveu popular Alejandro Fernández, que ho va argumentar explicant que el poder judicial quedava “sotmès” a l’executiu i va aprofitar per comparar la situació amb Veneçuela.

Però la crítica dels populars contrasta amb la defensa aferrissada que han fet de la separació de poders a l’estat espanyol. El PP s’ha quedat sol defensant aquesta separació, sobretot després que es fessin públiques les suposades ingerències que hauria tingut el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en l’actuació dels fiscals per tal de protegir càrrecs del PP imputats en casos de corrupció. I també després que quedés al descobert l’anomenada operació Catalunya, la presumpta conxorxa que s’hauria impulsat des de l’Estat per destapar casos de corrupció a Catalunya que frenessin el Procés. Des de Podem fins a Ciutadans van criticar la “politització” d’òrgans com la fiscalia en l’esclat d’aquests escàndols dels últims mesos. De fet, el mateix partit taronja ha demanat una modificació del funcionament de determinats òrgans del poder judicial espanyol, com ara l’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial, que són escollits pel Congrés i el Senat, però que a la pràctica es reparteixen els càrrecs en funció del color polític, o també del ministeri fiscal, que és escollit pel govern espanyol. El debat sobre el poder judicial està servit en una hipotètica Catalunya independent, però també dins l’Estat si es tenen en compte les veus que en demanen una revisió a fons per garantir la separació de poders.