El català s'estrenarà al Ple del Senat intentant passar de la reivindicació a la normalitat

MadridEl català serà la primera llengua diferent al castellà que s'utilitzi en un Ple ordinari del Senat espanyol. El pròxim dimarts la primera intervenció que no sigui en castellà anirà a càrrec del senador de l'Entesa Catalana del Progrés, Ramon Aleu, que ha deixat pal·les a l'ACN que està 'content' i ha ressaltat que és un 'avenç importantíssim'. Tot i així, creu que un cop feta la reivindicació ara el que cal és considerar-ho 'normal'. Amb el senador socialista coincideix el portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajoana que ha assegurat que 'no faran cap festa especial' perquè el que és 'normal cada dia' a Catalunya i 'als passadissos' del Senat, no ha de ser extraordinari dins la cambra.

El Senat celebrarà la pròxima setmana, dimarts concretament, el primer Ple de l'any que a més a més permetrà per primera vegada en trenta anys de democràcia l'ús de les llengües cooficials de l'Estat en compliment de la reforma del reglament de la Cambra Alta que es va aprovar el passat mes de juliol amb els vots en contra del PP i UPN.

Aquesta modificació de les normes de funcionament no afecta a tota la sessió plenària. Els senadors hauran de seguir preguntant als membres del govern espanyol en castellà, així com les interpel·lacions, que no podran fer-se en un altre idioma. El canvi radica en les mocions i mocions conseqüència d'interpel·lació. Segons el senador Ramon Aleu, les ocasions per fer servir el català són entre el 60 i el 70% de les tramitacions de la Cambra Alta.

Precisament Ramon Aleu serà l'encarregat d'obrir foc amb la primera intervenció en català que versarà sobre els mecanismes que pensa posar en marxa el govern espanyol per superar el fracàs escolar. Aleu creu que el nou reglament és un 'avenç importantíssim'. Per Jordi Vilajoana la clau d'aquesta reforma és que 'verbalitza una realitat' d'aquest Estat que és plurilingüe i si el Senat representa els territoris és 'absolutament raonable' que es facin servir les seves llengües pròpies.

Entesa, CiU, BNG, PNB i el grup mixt amb membres que tenen territoris amb llengua pròpia ja han avançat que faran les seves intervencions en els seus respectius idiomes. Sobre el paper de PP i PSOE, Aleu creu que 'amb molta probabilitat' els senadors socialistes també les empraran, tot i que no vol avançar esdeveniments.

Pel que fa al PP, que va votar en contra de la modificació però que sí es va mostrar favorable a l'ús del català en la Comissió General de Comunitats Autònomes, està per veure quin paper jugarà. La seva portaveu, Alícia Sánchez-Camacho, sí ha parlat en català en les sessions dedicades a les comunitats autònomes. Per la seva banda, el portaveu de CiU, Jordi Vilajoana, ha afirmat que no volen polemitzar en aquest sentit i que cadascú és lliure d'escollir la llengua que utilitza, ara que té possibilitat.

Caminar cap a la normalització

Els portaveus d'Entesa i CiU han coincidit en la necessitat de fer normal l'ús de les llengües al Senat. Per Vilajoana si el català és parla 'a l'ascensor, al bar i als passadissos' del Senat també s'ha de poder usar en un Ple, i no només és normal, ha afirmat, sinó que també és 'lògic'. 'No farem cap festa especial', ha assegurat el portaveu de CiU, perquè creu que se li ha de donar el grau més alt de normalitat que es pugui. En el cas de CiU, el seu diputat, Ramon Alturo, intervindrà en una moció sobre tarifes elèctriques. En aquest mateix sentit, Aleu ha afirmat que 'la reivindicació s'ha fet' i l'objectiu s'ha aconseguit, per tant, ara només cal acceptar-ho amb tranquil·litat.

Sobre la polèmica de fer ús del que s'anomena col·loquialment com 'pinganillo', és a dir, un auricular per poder seguir la traducció simultània, Vilajoana li resta importància. En el debat de les comunitats autònomes, en què es pot fer servir el català, 'ni Fraga es posa pinganillo', ha afirmat, perquè un '85% dels que no parlen català, si volen, l'entenen'.

En les anteriors Comissions Generals de Comunitats Autònomes, el govern del País Valencià havia imposat la presència d'un intèrpret en valencià, diferenciat del català. Vilajoana creu que en aquest cas no es repetirà i amb un alt to d'ironia assegura que si és així, ell demanarà explícitament que les seves traduccions les faci l'intèrpret de valencià.

Parlar de despeses és desviar l'atenció

Ni CiU ni Entesa volen entrar a formar part del 'soroll' que critica la mesura per la seva despesa econòmica, justificant-ho en els temps de crisi. Acap dels dos els interessa el que costi el sistema. Per començar, tots dos qüestionen les xifres astronòmiques de despesa anual i desconeixen si cada sessió costarà gairebé 12.000 euros com ha quedat xifrat, i fins i tot Vilajoana, ha afirmat que no se les creu. El que sí és cert, és que tot i la nova partida per pagar intèrprets de les diferents llengües de l'Estat, el Senat ha reduït els seus pressupostos i gasta menys aquest 2011.

'El tema és si es fa o no, independentment de la despesa', explica Aleu. Segons el socialista, utilitzar l'economia en aquest debat és una 'desmesura' i un 'argument que se'ls girarà en contra'. 'Em nego a fer comptes', afirma el senadors socialista perquè la normalització d'unes llengües no té preu, és més, creu que centrar-se en aquest aspecte és 'banalitzar una qüestió tan important com tenir diferents llengües'.

En la mateixa línia, Jordi Vilajoana, nega taxativament cap increment de despesa amb el nou reglament i es pregunta perquè si es qüestiona aquest sistema no és qüestiona la traducció que proporciona el Parlament Europeu. 'El caràcter plural i la riquesa col·lectiva de la llengua no té preu', ha assegurat. L'argument de la despesa econòmica en temps de crisi per Vilajoana és 'impresentable' i 'no val'. De la mateixa manera que la llum és cara i s'encareix amb el nou any, raona Vilajoana, 'no ens plantegem apagar la llum' doncs tampoc 'apaguem la llengua'. Un sistema similar al Congrés: complicat

La possibilitat de veure el diputat d'ERC, Joan Tardà, parlant en català al Congrés dels Diputats sense que pocs segons després l'esbronqui el president, José Bono, per fer-lo canviar d'idioma, és poc realista, per Ramon Aleu. Tot i que el senador de l'Entesa creu que un diputat està legitimat per fer-ho, el Congrés i el Senat tenen naturaleses constitucionals diferents i al Congrés 'no hi ha lloc on agafar-se' per aconseguir-ho, ja que no té l'essència territorialista de la Cambra Alta. Per això, segons el seu parer, és 'infinitament més complicat' que es faci realitat al Congrés.

En aquest sentit, Vilajoana recorda que en els seus temps de diputat, la passada legislatura, l'argument de l'executiu espanyol era 'al Congrés no, però al Senat sí'. Tot i així considera que si 'ens creiem la Constitució' també li hem de fer cas en aquest sentit perquè la Carta Magna parla de la 'riquesa lingüística' de l'Estat i en aquest cas seria 'raonable' i 'normal' defensar-la a les dues cambres