Publicitat
Publicitat

EL NOU FINANÇAMENT

UGT es reafirma davant Junqueras que Catalunya ha de tenir la clau de la caixa

Els sindicats segueixen dalt del carro del concert

Mai tants catalans havien estat a favor del concert. Ho constata la majoria parlamentària que, des de la tardor, formen CiU, ICV-EUiA i ERC i les enquestes. Situen el suport a un pacte fiscal que permeti a Catalunya recaptar, gestionar i liquidar tots els seus impostos en un 80%. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, també estan en aquesta línia malgrat el seu vincle amb les centrals estatals. I, mentrestant, el PSC, que pretén rebaixar la proposta de pacte fiscal que Artur Mas ha de presentar a Mariano Rajoy passat l'estiu, té problemes per convèncer el PSOE. Ja no del concert, sinó de la necessitat de reformular l'actual sistema en un context de crisi. A Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez no sembla que els passi el mateix amb Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez.

Ahir, després de reunir-se amb Oriol Junqueras, líder d'ERC, que no està disposat a renunciar al concert a favor del consens amb el PSC (ja no cal dir amb el PP, que per ara ja se sap que és fora de tota negociació), Álvarez va exposar el "concert del segle XXI", que el líder independentista va recollir amb entusiasme perquè veia reforçada la seva posició. El sindicalista va detallar la resolució del consell nacional del sindicat aprovada el dia 14 i que es presentarà formalment aquest divendres als seus quadres.

La resolució ugetista abona el pacte fiscal en la línia del concert en un moment en què el PSC, la referència política tradicional d'aquest sindicat, i del qual Álvarez encara és militant, en negocia els detalls amb CiU. La negociació, que al seu dia Josep Antoni Duran i Lleida va obrir amb Pere Navarro i que ha d'estar resolta abans del 25 de juliol per aprovar al Parlament la proposta catalana, s'ha encallat a l'Agència Tributària. Mentre que CiU la vol catalana -per bé que admetent alguna presència de l'Estat- els socialistes la volen consorciada amb Madrid. Pel que fa a la clau de la caixa, la UGT no vacil·la quan diu que l'Agència "ha d'optar per un model organitzatiu propi, únic i públic adaptat a les competències singulars de la Generalitat", una possibilitat que ja recull l'Estatut del 2006.

L'actual model, esgotat

Álvarez va donar per esgotat l'actual model (pactat el 2009 pel tripartit) i va apostar "pel concert i la bilateralitat". El text de la UGT reclama un "ampli suport social i polític" sense oblidar la "solidaritat" amb la resta de l'Estat. El sindicat demana respecte al principi d'ordinalitat (que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de finançament per càpita després de ser solidària) i manté l'aposta "per la cohesió social amb l'Estat com a mecanisme per harmonitzar els nivells de vida dels ciutadans de l'Estat".

Les centrals i Foment ja van protagonitzar el 31 de gener un rellevant acte a l'Ateneu Barcelonès per donar suport al pacte fiscal rememorant un acte similar del 1899. Des d'aleshores, els grans partits s'han mogut per buscar més consens i reforçar la posició abans d'anar a Madrid, però els sindicats creuen que no toquen rebaixes. Una posició similar a la de la UGT és la de CCOO. En conversa amb aquest diari, Joan Carles Gallego va explicar que la seva opinió no ha canviat i que segueix apostant pel "concert econòmic solidari" que permeti a Catalunya recaptar tots els seus impostos i implantar un sistema fiscal progressiu.

Els uns i els altres diuen que no han tractat el tema amb el PSC (estan d'acord amb Navarro a convocar una consulta sobre les retallades que CiU i el PP volen evitar), però sí que coincideixen que cal consens. És el que també opina la patronal Foment, més disposada a aigualir el concert per estalviar-se tibantors polítiques. El director d'estudis econòmics, Salvador Guillermo, afirmava que no compta "el com sinó el què". Més que la clau de la caixa, a ells els preocupa el resultat. "Cal fer compatible un model com el basc amb la solidaritat territorial", deia a l'ARA després de reduir el debat de l'Agència Tributària a una qüestió política "poc rellevant".

Artur Mas i els seus col·laboradors més directes es pregunten, sovint, si el país els seguirà quan arribi "l'estrebada" amb l'Estat. En l'empresa d'un pacte fiscal sense rebaixes ja saben, si més no, que poden comptar amb els sindicats. I ells també semblen els més indicats per estovar la posició del PSC.

Més continguts de