Política 23/10/2017

El sobiranisme busca una resposta unitària al 155

El Govern descarta la convocatòria d’eleccions mentre ERC i la CUP reclamen declarar ja la independència

Gerard Pruna / Aleix Moldes Núria Orriols / Laia Vicens
5 min
Representants de totes les forces sobiranistes, a la manifestació de dissabte a Barcelona.

BarcelonaUn cop concretada l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que liquida l’autogovern català i atorga tot el poder a l’executiu espanyol, el sobiranisme s’enfronta ara al repte de respondre unit al que dissabte va titllar de “cop d’estat”. Davant les duríssimes mesures imposades pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, Junts pel Sí i la CUP volen respondre-hi declarant la independència abans que els efectes de la suspensió de l’autonomia siguin irreversibles. Però el dubte ara és com es farà aquesta declaració i quin serà l’escenari que s’obrirà després, dues preguntes que generen discrepàncies entre les forces independentistes. Com en les últimes grans decisions del Procés, la decisió final recau, en bona part, en el president de la Generalitat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb el PP, el PSOE i Ciutadans units, per ara, amb l’objectiu de prendre el control de les institucions catalanes, l’independentisme també busca la manera de respondre al 155 unitàriament. A quatre dies del ple del Senat que ha de validar la versió dura de l’article 155 anunciada per Mariano Rajoy, tots els agents independentistes tornen a centrar l’atenció sobre la taula del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a qui toca moure peça. En el seu discurs de dissabte ja va esbossar que el pròxim moviment serà al Parlament amb l’aixecament de la suspensió de la declaració d’independència, però cal veure si la mesura va acompanyada d’altres opcions, com noves eleccions o un govern de concentració.

De moment, avui mateix la junta de portaveus posarà data per a un debat que Junts pel Sí vol que es faci divendres, coincidint, precisament, amb el debat al Senat que ha de confirmar la suspensió de l’autonomia. Un gir de guió per a una setmana que pot acabar amb Madrid aprovant intervenir les institucions catalanes mentre, al mateix temps, a Barcelona es valida la declaració d’independència.

Pressió a Puigdemont

Una setmana més, doncs, l’atenció se situa sobre Carles Puigdemont que, a les pressions econòmiques, suma també les que rep des de dins del front sobiranista. Segons expliquen diverses fonts a l’ARA, sobre la taula hi ha ara mateix dos posicionaments. Per una banda, el corrent majoritari que demana al president prémer l’accelerador, aixecar la suspensió de la DUI i resistir l’embat de l’Estat; i per l’altra, els que aposten per una declaració d’independència més aviat simbòlica que vagi acompanyada de la convocatòria immediata d’unes eleccions que obrin un parèntesi en la crisi actual i evitin la intervenció de l’autonomia.

La divisió d’opinions arriba també a aspectes més concrets, com ara si Puigdemont ha d’anar al Senat o no -tot apunta que el president es decanta ara per anar-hi- o si cal que el Parlament voti la DUI o que només sigui una declaració del president. La discrepància es fa present a la mateixa sala del consell executiu, on hi ha partidaris dels dos escenaris. La possibilitat d’anar a explicar-se a la cambra alta faria que el ple del Parlament passés a finals de setmana. Tanmateix, fonts governamentals apuntaven ahir que la bel·ligerància dels últims moviments de l’Estat deixa poc marge per a res que no sigui proclamar la independència i resistir mentre s’espera que els suports internacionals que s’han anat treballant donin resultat.

La magnitud del conflicte està generant contradiccions a tot arreu, però el partit que fins ara s’està més ressentint de la situació és el PDECat. Dins de la formació -també dins de la direcció- hi conviuen opinions per a tots els gustos, i les posicions es reparteixen entre els que apunten que “el xoc de trens és inevitable” per aconseguir la independència i que unes eleccions “no tenen cap sentit”, i els que defensen anar a les urnes després d’una declaració d’independència simbòlica. Un dirigent defensor d’aquesta última posició admet que cap escenari és positiu, però subratlla la importància de no posar en risc l’autogovern.

Ahir el portaveu del Govern, Jordi Turull, va limitar-se a dir que una convocatòria electoral ara mateix “no està sobre la taula”. Tot i així, hi ha la possibilitat d’anar a unes eleccions en què partits independentistes, Podem i comuns vagin plegats en defensa de les institucions i del dret a decidir. Un escenari, apunten diverses fonts, del qual podria caure la CUP però que, en canvi, permetria dotar de transversalitat el Procés atraient agents que en els últims mesos han sigut reticents al full de ruta independentista, com ara els sindicats majoritaris o l’espai d’Ada Colau. L’alcaldessa va dir ahir des de París que uns comicis convocats per l’Estat -com va anunciar dissabte Rajoy-“no serien la solució” a l’actual situació, com tampoc ho serà ni la DUI ni el 155. De fet, el moviment de convocar eleccions catalanes i fer un front comú en defensa de l’autogovern buscaria consolidar la imatge d’unitat de les últimes concentracions.

El cert és que aquest escenari, que troba ressò en una part del PDECat, és rebutjat majoritàriament tant per ERC com per la CUP de manera categòrica. “Hem de defensar el mandat de l’1-O”, insisteixen fonts republicanes consultades per l’ARA. Aquesta va ser la tesi que va sorgir del consell nacional del partit i de les assemblees locals i territorials. Això significa, diuen, no acatar la intervenció de la Generalitat i respondre-hi proclamant la independència, cosa que assumeixen que provocarà la repressió de l’Estat. Per això, ERC també reclama reforçar la unitat i la transversalitat del Govern. Una de les propostes és incorporar nous consellers a l’executiu que representin nous espais polítics i socials, però també enfortir els llaços amb els comuns i els sectors del PSC que s’oposen frontalment al 155.

Com a ERC, a la CUP rebutgen l’escenari electoral, que considerarien “nefast”. Les energies se centren ara a pressionar Junts pel Sí per fer el ple monogràfic aquesta setmana i declarar ja la república. I és que, en cas d’eleccions, els cupaires s’haurien de replantejar si s’hi presenten, i més tenint en compte que el consell polític va aprovar fa uns dies abandonar el Parlament fins a la declaració efectiva d’independència. “La gent no entendria res”, diuen. Des de les entitats, l’ANC i Òmnium també empenyen per evitar l’escenari electoral i assegurar la independència aquesta setmana.

Puigdemont, un cop més, haurà de fer front a una setmana d’alt voltatge en què l’independentisme té el repte de respondre amb unitat al pitjor cop de l’Estat en dècades.

Albiol, a la comissió del Senat sobre el 155

El PP ha escollit senadors de la màxima confiança del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, perquè analitzin i aprovin al Senat l’aplicació de l’article 155. La comissió conjunta que donarà llum verda a la suspensió de l’autogovern estarà dirigida pel president de la cambra alta, Pío García Escudero, i hi participaran pesos pesants del partit a escala territorial, com el líder del partit a Catalunya, Xavier García Albiol; l’expresidenta de l’Aragó Luisa Fernanda Rudí, i altres tòtems del PP com Javier Arenas, José Manuel Barreiro, Pedro Sanz o Juan José Lucas. La comissió que ha d’aprovar l’article 155 estarà formada per 27 senadors: 15 del PP, 6 del PSOE, dos d’Units Podem, un del PNB -serà Jokin Bildarratz-, un altre del PDECat -Josep Lluís Cleries-, un d’ERC -Laura Castel o Miquel Àngel Estradé- i un representant del grup mixt, en el qual s’integren els de Ciutadans.

stats