El sobiranisme es torna a unir per defensar el referèndum pactat

BarcelonaMés de dues hores i mitja de reunió sense sentir la paraula unilateral. Ahir, en la constitució del Pacte Nacional pel Referèndum, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no va parlar en els termes de “referèndum o referèndum” com en el seu discurs de la qüestió de confiança, sinó que va reivindicar la majoria existent per fer una votació “pactada” sobre el futur polític de Catalunya. El naixement de la nova plataforma, per substituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, es va escenificar a l’auditori del Parlament amb una foto de consens a favor del referèndum que no es visualitzava des d’abans del procés participatiu del 9-N: els independentistes de Junts pel Sí i la CUP de bracet amb l’espai dels comuns, representat per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Podem i ICV-EUiA.

Així, Puigdemont va obviar ahir la resolució del debat de política general que insta el Govern a fer un referèndum la tardor del 2017 -la setmana passada el Tribunal Constitucional la va suspendre- per recordar, segons els presents a la cimera, que la resolució pactada amb Catalunya Sí que es Pot es manté vigent. I, de fet, el contingut d’aquesta resolució coincideix amb el compromís que van adquirir ahir tots els actors d’engegar una campanya a l’Estat i en l’àmbit internacional per reunir suports a favor d’un referèndum pactat a Catalunya.

Després de la reunió, que va començar a dos quarts de sis i es va allargar fins gairebé les nou, Puigdemont va comparèixer per explicar que el primer pas per fer evident la voluntat del dret a decidir serà la creació d’un comitè executiu que redacti un manifest per recollir el màxim d’adhesions, entre independentistes, contraris a l’estat propi i abstencionistes. “És un espai que neix amb una gran transversalitat, amb el comú denominador de celebrar a Catalunya un referèndum sobre quin ha de ser el vincle entre Catalunya i Espanya”, va dir en una compareixença sense preguntes.

El consens de tots els actors està garantit mentre es reivindiqui la votació pactada. El compromís d’intentar un acord amb l’Estat, segons va dir Puigdemont al setembre, “no caduca però no paralitza” la votació. Què passarà si el govern espanyol manté el seu no a la consulta? ¿L’espai dels comuns optarà per la via unilateral? Segons fonts presents a la cimera, Colau, molt crítica amb la judicialització, va defensar el dret a decidir de Catalunya i el referèndum però va opinar que no es podia repetir un 9-N.

L’alcaldessa de Barcelona va desmarcar-se del referèndum unilateral situant-lo com “una proposta del Govern”. En canvi, l’alcaldessa va afirmar: “La via pactada és el pas ineludible si tenim conviccions democràtiques”. Colau es va reivindicar destacant que el referèndum “no era una pantalla passada” i que el dret a decidir continua sent “l’espai més ampli, transversal, plural i de més consens”. Puigdemont ha recuperat la complicitat dels comuns a canvi de tornar a intentar un pacte amb l’Estat que semblava oblidat després del 27-S. Ada Colau manté, però, l’esmena a la totalitat al full de ruta de l’executiu, que manté la votació unilateral al calendari. L’alcaldessa va advertir que, per aconseguir un referèndum vinculant i amb garanties, “no s’han de posar dates a curt termini”. Per a Colau a la cimera no es va parlar d’independència, “sinó de democràcia”.

“No és possible un pacte”

El contrapunt el van posar ERC i la CUP, els dos partits que posen menys inconvenients a la unilateralitat. “L’experiència ens demostra que no és possible un pacte amb l’Estat”, va subratllar Junqueras, que va recordar les “18 vegades” que s’ha intentat abans. El vicepresident va fer una crida als comuns exposant que si ara els incrèduls amb el pacte estan al costat dels que hi creuen, esperen reciprocitat en el futur per “defensar el dret de vot”

El mateix missatge va enviar Anna Gabriel, diputada de la CUP, que espera que els comuns se sumin a la via del referèndum unilateral “quan es confirmi que la via pactada no existeix”. Els anticapitalistes feia setmanes que reclamaven la cimera, però van aplaudir sense entusiasme els resultats de la trobada. Gabriel va celebrar que la reunió evidenciés l’ampli suport social i polític que té el referèndum, però va voler marcar perfil llançant dos missatges. El primer, avisant que la recerca de l’acord amb l’Estat no ha de suposar “dilacions ni divagacions” en la celebració del referèndum. El segon, deixant clar que l’aposta dels anticapitalistes és la via unilateral, perquè hi ha “indicis suficients” per pensar que el pacte no tindrà èxit. “I perquè la legitimitat [per tenir el referèndum] ja la tenim”. Per als cupaires, ja hi ha garanties i suports suficients per fer-lo.

Els futurs autors del manifest

Els encarregats de consensuar un manifest d’adhesió dels més de vuitanta partits i entitats presents ahir a la cimera seran perfils polítics retirats de diverses sensibilitats: l’exdiputat del PSC Joan Ignasi Elena; l’exalcaldessa de Badalona Maite Arqué; l’exregidora de Ciutat Vella Itziar González; l’expresident d’ICV Francesc Pané; l’exconsellera de CDC Carme-Laura Gil; l’exdiputada d’ERC Carme Porta; el director de la revista Catalan International View Francesc de Dalmases, i l’exdiputat d’ICV Jaume Bosch, formaran el comitè executiu del Pacte.

La cimera, molt politizada (43 dels 83 participants eren polítics) i poc feminitzada (només hi havia 22 dones), representa un altre punt d’inflexió en el procés, novament enfocat cap al referèndum.