Publicitat
Publicitat

El suport a l'agència tributària pròpia és gairebé unànime entre les entitats del país

La societat civil ja s'ha mullat per un pacte fiscal de màxims

L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió assenyalava que un 76,5% dels catalans estan a favor que la Generalitat passi a recaptar i distribuir els propis impostos. L'enquesta d'ahir de l'ARA acotava més la pregunta, qüestionant directament sobre la necessitat d'una agència tributària pròpia amb la clau de la caixa en mans del Govern, i el percentatge d'adhesió variava poc, ja que se situava en el 67,6%. Que dos de cada tres catalans defensin el concert econòmic dibuixa una àmplia majoria que ha provocat una torrentada de posicionaments d'una societat civil que, reflex de la ciutadania, pràcticament s'ha adherit unànimament a la reivindicació. Tan sols el Cercle d'Economia, encapçalat per l'exlíder del PP a Catalunya Josep Piqué, ha gosat qüestionar la proposta, reclamant-ne alguna de més "assenyada", però sense deixar de subratllar l'"elevada insatisfacció" amb el dèficit fiscal que pateix Catalunya.

Una data clau en aquesta presa de posició va ser el 31 de gener del 2012, quan es va repetir l'acte que el 1899 havia reunit l'Ateneu Barcelonès, Foment del Treball, l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Lliga de la Defensa Industrial i Comercial a favor del concert econòmic. Més d'un segle més tard, els dirigents de les quatre primeres associacions -la cinquena ja no existeix- van tornar-lo a reivindicar, però aquesta vegada al costat dels líders de CCOO i UGT, que fins llavors no s'havien posicionat tan clarament a favor d'un model similar al basc.

La defensa dels drets nacionals ja no és patrimoni de la burgesia com a la Renaixença de finals del segle XIX, i de fet les seves associacions són les que menys s'han volgut involucrar en el procés, mullant-se poc en els debats sobre la lletra petita del pacte fiscal i limitant les aparicions públiques. En són excepcions la Federació de Joves Empresaris i la patronal Cecot, que sí que han reivindicat amb força el concert econòmic. La patronal de petites i mitjanes empreses, Pimec, ha declinat tenir un paper protagonista -excepte alguna federació, com la del comerç-, fins al punt que el president de l'Ateneu Barcelonès, Francesc Cabana, va reclamar més "empenta" als empresaris. "Tenim una burgesia catalana acomplexada i que té por del poder central", va lamentar a TV3.

Per la seva banda, les entitats nacionalistes, com Òmnium, van ser de les primeres a pronunciar-s'hi, encetant el debat -ara en segon terme- sobre el pla B si fracassa el pacte fiscal, i CiU i ERC han mobilitzat alcaldes per pressionar des del món local. Per contra, la Federació de Municipis de Catalunya, pròxima al PSC, no s'ha pronunciat a favor d'un model concret.

Més continguts de