Publicitat
Publicitat

EL PAÍS QUE ARA VOLEM (2): REALITAT

El poder de la societat

Catalunya és diferent. Però, què és el que atorga singularitat a una col·lectivitat territorial que és o reclama ser reconeguda com a nació? Val a dir que la distinció d'una societat no resulta, malgrat el que es diu i es pensa, d'una idiosincràsia compartida, sinó que és l'exsudat emanat per una heterogènia amalgama humana en permanent tremolor. Ara bé, si, en el nostre cas, haguéssim de trobar algunes claus d'aquest precipitat que percebem com a personalitat nacional, entre aquestes claus hi hauria les associades, paradoxalment si es vol, al fet que Catalunya no hagi estat un estat.

Dos exemples. Un, una definició de catalanitat basada en la incorporació real a la vida social del país. Que no existís una ciutadania catalana ha implicat que esdevenir català no hagi estat determinat per l'obtenció d'un DNI, sinó per la presència persistent al territori, és a dir, pel veïnatge. Aquest tret és el que permet a una persona vinguda de fora ser legalment catalana sense ser espanyola i segurament és un dels factors que ha fet de les successives onades migratòries una de les principals matèries primeres dels processos socials.

L'altre element és que, amb un estat feble i sovint distant, les classes socials han pogut abandonar-se a les seves pròpies lògiques tan endògenes com antagonistes. D'aquí el paper assumit per la burgesia, detentora no sols d'hegemonia social sinó també del prestigi cultural, però també per les classes populars, la predisposició insubmisa de les quals al llarg de dècades s'ha traduït en una llarga tradició de lluites socials.

Aquest últim aspecte, el relatiu a sectors socials al mateix temps creatius i enfrontats, ha impulsat inèrcies que arriben fins ara mateix: per una banda, la d'un nacionalisme conservador en el qual se sintetitzen sublimats els interessos de les classes dominants, i, per l'altra, la de la persistència, de la mà dels moviments socials actuals, d'una secular tendència a la ingovernabilitat i al conflicte.

Vet aquí el profit que Catalunya ha tret de ser més societat que estat: uns immigrants que no s'integren en aquesta societat, sinó que la integren, i una burgesia i unes classes populars entre les més creatives del món.

Més continguts de