HISTORIADORRecentment s'ha presentat la iniciativa Reconversion.es, que vol reformar l'Estat en detriment de les autonomies: "Un govern amb majoria absoluta al Congrés i al Senat ha d'obligar les autonomies, sota amenaça de tallar-los el suport financer, a tres coses: tancar o privatitzar els seus mitjans de comunicació, suprimir les delegacions exteriors i eliminar entre el 80% i el 90% de les seves entitats públiques per la senzilla raó que són supèrflues". El text resumeix part de les mesures que els reconversors suggereixen a Mariano Rajoy en una carta oberta (que superaria els 30.000 adherits), que s'hauria d'avalar amb un plebiscit consultiu.
Els rostres públics destacats de la iniciativa han estat Aleix Vidal-Quadras, vicepresident del Parlament Europeu; José Antonio Ortega Lara, exfuncionari de presons segrestat per ETA, i Sebastián Abascal, president de la Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes). Entre els signants hi ha intel·lectuals i polítics com Fernando Savater, Amando de Miguel, Fernando Sánchez Dragó, Gustavo Bueno, Francisco Sosa Wagner, César Alonso de los Ríos i Arcadi Espada. Des del col·lectiu es critica els partits per "colonitzar la societat de manera perversa" i per fer que "la nostra democràcia hagi degenerat en una partitocràcia ineficaç i corrupta", segons Vidal-Quadras, paradoxalment, un líder del PP.
El projecte no és l'únic d'aquest signe. L'exbanquer Mario Conde promou la Fundación Civil, que vol agilitzar la iniciativa legislativa popular i racionalitzar l'Estat "amb una reducció dràstica de la despesa corrent en benefici de la iniciativa privada com a suport del sistema de prestació de serveis" i fent que l'administració central recuperi com a competències exclusives educació, sanitat, política fiscal i relacions internacionals.
Per la seva banda, la formació ultradretana Alternativa Española (Aes) recull signatures per un plebiscit amb el lema "Per una Espanya viable, les autonomies a referèndum". Afirmen que l'Estat autonòmic és coresponsable, amb la classe política que el sosté, "de les característiques específiques" de la crisi econòmica a Espanya.
Espanyolisme que es mobilitza
Aquestes iniciatives presenten un espanyolisme que es mobilitza de manera simètrica al catalanisme. Per dos motius. Un és el seu caràcter d'impuls cívic: el catalanisme ha buscat històricament mobilitzar la societat civil amb manifestos, manifestacions i plebiscits. Últimament ho han reflectit les consultes per la independència i la idea d'Artur Mas de convocar un referèndum sobre finançament.
Ara l'espanyolisme seguiria aquest camí: el 2006 el PP ja va recollir signatures contra el nou Estatut català, aparentment per convocar un referèndum sobre aquesta qüestió, i el 2008 es va difondre el Manifiesto en defensa de la lengua común , promogut per Savater per defensar el castellà de les legislacions autonòmiques. Avui, a la vista de les iniciatives comentades, aquesta dinàmica adquiriria una deriva crítica amb els grans partits i adreçada a pressionar el govern central per aconseguir que dugui a terme reformes autonòmiques dràstiques.
L'altre motiu és centrar-se en qüestions materials, no emocionals. D'aquesta manera, si per l'espanyolisme la despesa autonòmica és una xacra de l'Estat per sortir de la crisi, pel catalanisme ho és el dèficit fiscal que pateix Catalunya. Els sentiments, doncs, presumptament desapareixen de la palestra.
Debat aparentment objectiu
El resultat és que avui la controvèrsia entre Catalunya i Espanya es planteja com un debat aparentment objectiu sobre eficiència administrativa i econòmica, tant des del catalanisme que reclama el pacte fiscal o la independència com des de l'espanyolisme recentralitzador. En conseqüència, identificar-se avui com a espanyol o català seria en bona mesura un problema de costos econòmics.
L'enfocament és innovador? La veritat és que no gaire. El 1898, a l'Espanya sumida en el desastre d'ultramar, uns agricultors de Monzó (Osca) van inscriure a la bandera de la seva junta aquesta sentència: "La pàtria ens costa als espanyols més del que ens val. Perquè estiguem satisfets d'haver-hi nascut, hem d'abaratir-la". Assistim, doncs, a un pretès problema de management econòmic gens innocent i d'insospitades conseqüències identitàries.
