La velocitat de creuer catalana

Rajoy i el PP s’hi poden posar com vulguin. La reforma constitucional arribarà, segurament la pròxima legislatura. Creix el consens entorn de l’opinió que el text del 1978 ha quedat desfasat. El nus gordià (que fins ara ha donat a la dreta un perímetre de seguretat) rau en el fet que el PSOE vol un canvi cosmètic, IU i Podem pretenen un procés constituent i els nacionalistes -almenys els catalans- ja no volen Constitucions espanyoles. A la Transició, deixar enrere la dictadura i conquerir llibertats van greixar el consens. Si el nou Congrés ho permet aritmèticament i hi obliga políticament, el PP i el PSOE l’actualitzaran enarborant la regeneració i la posada al dia de l’edifici institucional. Pensaran a desactivar Podem i no l’independentisme. És impensable que la nova Constitució reculli el dret a decidir i admeti la plurinacionalitat de l’Estat. El sobiranisme té clar que aquesta és una batalla perduda. Però molts catalans que van votar el 9-N (i alguns pel sí-sí) se sentiran interpel·lats per la reforma. Per això no queda altre remei que trencar-se la closca per ampliar majories i mantenir la velocitat de creuer del procés.