Un xarampió que s'ha de passar

Fer el seguiment, com a periodista, del PSC era una de les coses més avorrides que hi havia els últims anys. A la quarta planta de la seu del carrer Nicaragua, José Montilla, José Zaragoza i Miquel Iceta cuinaven les grans decisions amb poc marge per a la sorpresa. L'executiva escoltava i discutia poc. Les coses els anaven bé a Barcelona i a Madrid, i les crítiques eren tan extemporànies com imperceptibles. La seu es va bunqueritzar. El desastrós cicle electoral que va acabar el 20 de novembre del 2011 ha fet esclatar l'olla a pressió. L'aparell no controla com abans, a les executives hi ha esbroncades i mala bava i proliferen veus i capelletes crítiques. Pere Navarro ha de gestionar la "pluralitat" i encarrilar (mai defugir) el necessari debat intern. És un xarampió que el PSC necessita passar.