La fiscalia alerta que la crisi dóna ales al discurs xenòfob

BarcelonaEl fiscal especialitzat en delictes d'odi i discriminació de Barcelona, Miguel Àngel Aguilar, ha alertat que el “discurs d'odi” contra els immigrants s'està increment, ja que se'ls considera com a part del problema de la crisi econòmica, i això pot derivar en un increment dels actes xenòfobs. “Em preocupa que aquests grups que s'encarreguen de dispersar la doctrina de l'odi puguin sembrar i aflorar brots de racisme i intolerància”, ha declarat Aguilar en una entrevista a l'ACN. Tanmateix, encara no es pot comprovar si aquesta tendència s'està traduint en més delictes xenòfobs, tot i que el fiscal sí que afirma que “s'està produint certa involució sobretot en el rebuig a determinades minories”. Tanmateix, puntualitza que el grau de civisme encara és “elevat”.

El departament d'Interior va ampliar el març passat el protocol contra delictes homòfobs posat en marxa el 2008 per poder-lo aplicar a tots els delictes motivats per odi o discriminació. A hores d'ara, Aguilar encara no pot avançar quina efectivitat ha tingut la mesura, però confirma que després de 18 anys com a fiscal està assistint en els últims temps “a una elevació d'aquest discurs que propaga la doctrina del rebuig a persones que han arribat d'altres països i són d'altres races”.

En concret, Aguilar lamenta l'ús “gens pedagògic” que s'ha fet de la immigració en la darrera campanya electoral i ha explicat que està aturat el procés contra el president del PP de Badalona, Xavier Garcia Albiol, pel repartiment de fulletons que relacionaven la immigració amb la inseguretat i l'incivisme. Quan la querella de SOS Racisme sigui admesa, aquest procés continuarà. De la mateixa manera, la denúncia anunciada pel departament d'Acció Social i Ciutadania contra el programa electoral de Plataforma per Catalunya encara no estaria presentada. Tanmateix, el fiscal ha matisat que aquest no és un tema fàcil per exercir accions penals, ja que cal tenir en compte “drets constitucionals molt importants com la llibertat de partits polítics, el pluralisme polític, la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica i de consciència”, a banda que hi ha expressions que poden no ser “admissibles des del punt de vista ètic i moral, però que no encaixen al Codi Penal”.