L’agenda social marca els sis primers mesos del Govern

PalmaSegons el Govern, durant els sis primers mesos de legislatura ja s’ha executat una quarta part de les propostes pactades en els acords de governabilitat, que són el full de ruta de la legislatura per a l’Executiu. Amb percentatges de dos decimals, el Govern desgrana els seus avanços: s’han executat el 33,87% de les mesures sobre marc institucional i autonomia financera; el 28,09% de les mesures de regeneració democràtica; el 25,91% d’educació; el 24,94% de les mesures de rescat ciutadà i el 21,68% de les mesures ambientals. Més enllà d’aquests percentatges, la realitat és que, al llarg d’aquests sis mesos, ha estat l’agenda social -aquestes mesures anomenades de ‘rescat ciutadà’- les que han marcat l’acció del Govern.

N’és una prova que una de les mesures protagonistes d’aquest inici de legislatura ha estat la famosa renda social. Tot i que la llei que la desenvoluparà encara està en tramitació parlamentària, és una de les que estan més avançades i un dels dos únics projectes de llei presentats al Parlament en aquest mig any. Aquesta mesura, a més, ha estat inclosa en els pressuposts com una de les novetats més destacades. Els 20 milions d’euros que se li dedicaran el 2016 per arribar a 3.000 famílies sense recursos de les Illes han suposat un increment del 12,1% dels fons destinats a l’àrea de Serveis Socials, encapçalada per la consellera Fina Santiago. És el segon major augment en els pressuposts, només per darrere del que es destinarà al paquet de polítiques d’ocupació. A més, s’han de destacar algunes transferències de gairebé 14 milions que des del Govern s’han fet a consells insulars i ajuntaments per cobrir la renda mínima o els serveis socials municipals respectivament.

I n’hi ha més: augments en ajudes a la dependència amb atenció a domicili, infraestructures i convenis.

El ‘rescat ciutadà’, tranversal

Però l’accent social no ha estat exclusiu de la Conselleria de Serveis Socials. La resta de departaments del Consell també han dedicat esforços a aquest aspecte. És el cas de la Conselleria d’Educació, amb el fons d’emergència social -que juntament amb Serveis Socials ha destinat 580.000 euros a famílies amb necessitats que detectin des dels centres educatius-, o l’augmentde 200.000 euros en beques menjador.

Per altra banda, la Conselleria de Salut ha tornat la targeta sanitària a 1.009 immigrants sense papers i ha eliminat la taxa d’emissió. Fins i tot, una de les accions més destacades de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat ha estat duplicar les ajudes per al lloguer, que han passat de 764 a 1.600 beneficiaris, i la pujada del 10% del pla de lloguer social.

Per finançar aquestes mesures i revertir algunes retallades de la legislatura passada, i davant un marge de dèficit permès més estret, el Govern ha hagut d’incloure en els pressuposts una reforma fiscal que incrementa l’impost sobre la renda a les rendes altes (superiors als 70.000 euros), que redueix el mínim exempt als 700.000 euros per pagar l’imposts de patrimoni i que apuja el de successions per herències superiors als 905.000 euros.

Més enllà del ‘rescat ciutadà’, cal destacar la lluita contra la precarietat laboral mitjantçant 1.300 inspeccions de treball duites a terme aquest estiu amb el reforç de 32 inspectors: el resultat fou la troballa d’1 de cada 4 contractes en frau de llei, el pas de 1.987 contractes temporals a indefinits i 457 ampliacions de jornada de contractes a temps parcial.

Per altra banda, en l’àmbit educatiu, el Govern va arribar a un acord marc amb els sindicats per desconvocar parcialment la vaga indefinida d’Educació, que podria ser desconvocada definitivament un pic l’Assemblea ho sotmeti a consulta. També va haver de desactivar la vaga que el personal sanitari havia convocat per la carrera professional acceptant el pagament de part d’aquest complement els pròxims anys a canvi que els sanitaris renunciassin al cobrament de part de la paga extra pendent de 2012.

Les territorials s’estorben

Si les mesures socials són les que més ha prioritzat el Govern, les que més ha anat endarrerint han estat les territorials. En aquest sentit, l’autoavaluació del Govern coincideix que s’ha executat en un 21,68% i admet que és el terreny en què menys ha avançat en aquests sis mesos. Tot i que els grups ecologistes assenyalen que no es pot parlar d’una “veritable ecotaxa”, la taxa per les estades turístiques, que en principi sí que es planteja com una mesura de protecció ambiental, fou aprovada fa poc més d’una setmana. Malgrat que la recaptació ja es preveu als pressuposts, la llei que l’ha de desenvolupar no estarà aprovada, almenys, fins al març. Per altra banda, les mesures estrictament en matèria territorial del Govern s’han fet realitat només aquesta setmana, amb l’aprovació, en un consell de govern extraordinari, del Decret llei que derogarà els articles més permissius en l’àmbit urbanístic que el PP plasmà la legislatura passada en les lleis agrària, del sòl, de mines i turística, aquesta darrera més coneguda com a llei Delgado.

Al Parlament, el pressupost i poc més

Tot i l’acció del Govern, l’acció legislativa ha estat molt més limitada. Com ja s’ha fet habitual, l’inici de l’acció legislativa no destaca per l’activitat, que es resumeix en la Llei de pressuposts del 2016, en dues lleis d’article únic, en la derogació de la Llei de símbols del Govern Bauzá -que prohibia els llaços quadribarrats als centres educatius- i en la modificació de la Llei d’IB3 per triar el nou director de l’ens de radiotelevisió autonòmica evitant consensuar-lo amb el PP per escurçar el termini d’una hipotètica segona votació.

Podem tensa el Govern demanant més ritme

El Pacte de Govern pel qual el PSIB governa amb MÉS i el suport extern de Podem ha tingut els seus altibaixos al llarg d’aquest sis mesos, en què la formació dels cercles ha arribat a desmarcar-se dels seus socis i ha votat amb el PP per la política de nomenaments de l’Executiu. Podem, que ha pressionat pel compliment dels compromisos, arribà a posar de condició aprovar els pressuposts que es destinessin 40 milions per pagar als bancs a temes educatius, tot i que finalment cedí. Ara, pressionen en les mesures de protecció del territori.