Adéu a l’últim gran cinema de Barcelona
Després de 36 anys obert, el Club Coliseum tancarà avui la seva única sala, de 726 localitats
BarcelonaL’escàs formigueig de públic que sortia ahir de la primera sessió de tarda al Club Coliseum era una trista confirmació de l’avís que els treballadors del cinema havien rebut feia unes hores: “Demà passat no cal que vingueu”. Des del taulell del petit quiosc de llaminadures que dóna la benvinguda als espectadors, l’Anna -prop de 20 anys treballant al cinema- s’ho mirava amb resignació. “Era una mort anunciada”, deia amb un somriure dolç que amagava la incertesa pel futur dels vuit treballadors del cinema -personal de sala, taquillers, encarregat, projeccionistes- que aquest dijous abaixarà definitivament la persiana.
El Club Coliseum, situat en una finca senyorial al número 23 de la rambla de Catalunya, va inaugurar-se el 31 de març del 1978 amb Valentino, l’ara oblidat biopic de Ken Russell sobre la gran estrella del cinema mut. Va néixer com a sala annexa del monumental Coliseum de la Gran Via -avui reconvertit en teatre-, tots dos propietat de la família Balañá. 36 anys després l’acomiadarà el blockbuster de ciència-ficció d’aquest estiu, El amanecer del planeta de los simios. L’última sessió prevista és la d’avui a les 22 h i el Grup Balaña no ha anunciat cap acte especial per commemorar el tancament. Serà un adéu brusc, sense pompa. No hi haurà un cinefòrum de Niñera moderna, com als Alexandra, ni una projecció de Río rojo de Howard Hawks, com a l’antiga seu de la Filmoteca. Al Club Coliseum, fos a negre i prou.
Condemnats a l’extinció
Amb 762 localitats -562 a la platea i 200 més a l’amfiteatre-, el Club Coliseum és l’últim exemplar d’una raça condemnada a extingir-se: els grans cinemes de pantalla única de Barcelona. Cinemes com el Rex, que va tancar el 2010, o l’Urgel, que va resistir fins al 2013. Ja només queda l’antic Aribau, però reconvertit en la sala 5 dels Aribau Multicines. L’època dels cinemes d’una sala amb capacitat per a molts centenars d’espectadors, mobiliari elegant i pantalla gegantina ja és història.
L’encarregat del Club Coliseum no tenia gaires dubtes sobre els motius del tancament del cinema. “Això ja no funciona, és impossible de mantenir -explicava ahir-. I cada vegada és pitjor”. A l’estiu, el Grup Balaña ha tancat un mes per vacances -del 17 de juny al 17 de juliol, coincidint amb el Mundial de futbol- dos dels seus locals, el Palau Balaña i l’Aribau Club. I els Verdi també han abaixat fins al setembre la persiana d’un dels seus complexos, el Verdi Park del carrer Torrijos. I amb raó: el cap de setmana de l’11 al 13 de juliol, la taquilla espanyola va registrar la segona pitjor recaptació de la història. I per a alguns cinemes mantenir-se oberts pot arribar a ser més deficitari que tancar.
Regnen les multisales
A Barcelona ja fa temps que manen les multisales. És reveladora l’estratègia del Grup Balaña, que, poc després de tancar el Cine Urgel, va obrir un complex de 12 pantalles, el Balmes Multicines. Aquesta és gairebé l’única bona notícia d’un sector que en els últims temps ha vist no només com tancaven cinemes històrics del centre, sinó també locals de versió original com els Casablanca Kaplan i els Renoir Les Corts i cinemes de barri com els Lauren Gràcia, els Alexandra i els Lauren Sant Andreu. I la jubilació del sistema de projecció analògica prevista per a aquest any fa que el futur de molts cinemes que no poden assumir la digitalització pengi d’un fil. L’exhibició cinematogràfica està en plena transformació i les baixes del procés s’acumulen.
