Efímers 20/12/2013

Adrià Puntí

2 min

Feia molts anys que anava preparant-ho. És veritat que a cops es tornava massa feixuc però quan se'm posa una idea al front... Sóc tossut, i tard o d'hora l'acabo fent. Si ho vaig dedicar fa més de deu anys a les mares, ara tocava fer-ho als pares. A pares més o menys com el meu. "Incompletament". Sempre et queden coses al rebost. Unes Cançons Mudes que havien de veure la llum o el so, no ho sé. Vitralls ennuegats. Baixen els ploms. Nervis òbviament. Excitació però mesurada, rampells. Ja hi som. Quadros empedrats. Començo a sac. Miau, primera cançó de Pep-a-la-llarga. Potser per això la vaig triar. Equilibri per un fil. La clau. Coherència. Després del precipici no hi ha com anar al metge, Senyor Doctor. Ajustador, remei, oxigen. On està el tornavís? On collons és? És l'hora del cafè. Truca el boig del telèfon. Calia recordar un mirall capgirat. Nostàlgia, tendresa, vitalitat mal entesa. Optimisme escèptic, pot ser? Trans mides, escalfant els motors. La tramuntana espera a la cantonada. Atzucac. Torna el vent boig o torna'l vent boig. Reps fuetada. Un Cor Emigrant, sense ànsia de poeta, sense tenir por d'intimidar. Simplement una plantofada. Vull un cigarro. Prohibit. Cràpula per força. Un Jardí enyorat per molts. Cendra atuïda. Sement. Mai havia pensat a fer un projecte tan rumiat, tan treballat i alhora meteòric, dependent del moment. Un Bulevard. Un trist avís d'enyor. Jeu i calla imbècil. No et caldrà més que fer-te el Longhi. I tant que Si, i tant que molt. Ull per ull, dent per dent.

Un demà sense ressaca. Bon gust, això sí, incomplet. El camí ja se sap que és llarg i per sort. Que ens duri, que ens duri...

Nova inspiració, calia una impressió més amb aquesta particularitat d'afrontar els reptes, només amb dues pistes (L-R) i amb dues càmeres. Totalment despullat d'artificis. Aquesta fou la nit, aquesta és la nit per als que vulguin repetir i per als que no van poder ser-hi. Una manera de fer, incompleta.

stats