AHIR DES D’AQUEST racó us desitjava un dilluns normal, i molts em vau fer notar, al vespre, mig consolant-me, que ja no hi haurà dies normals. Cert. Quan vaig escriure l’article sabia que seria el dia del recurs, per tant jo ja jugava a això, a assumir amb naturalitat que passaran coses però no tots els dies podran ser històrics, i que ens hem d’agafar a la calma, sempre al costat de la determinació. La sorpresa va ser la reacció fulminant (supersònica en deia Mas), aquest #tenimpressa de Rajoy i el TC com el seu braç legal obedient, que vol demostrar fermesa i contundència i pel mateix preu exhibeix fragilitat i nervis. El control dels temps, i de les actituds, i dels tons, i dels vertigens, serà essencial en el pols psicològic, i de moment l’estratègia de l’Estat és tan previsible com accelerada. Saben que amb cada NO immediat retornen la pressió i la pressa a l’altra banda del tauler, i això ho ha de tenir en compte tothom que defensi el procés. Entendre què busquen, i no posar-ho massa fàcil. Va ser un dilluns molt previsible, és cert, massa i tot, i vindran molts dies normals, encara que cap ho sigui del tot, i caldrà conciliar la fermesa amb el que jo ahir en deia vida normal, que vol dir conservar l’alegria, que és el que més desarma, com han demostrat les autèntiques exhibicions de civisme de les últimes Diades. El risc és la crispació i per això, de forma absolutament irresponsable, es fomenta posant una paret legal que retorna totes les pilotes sense marge de respir. El pols central és el polític, i el paper de la gent és bàsic. Saber on vas, demostrar en la mirada tranquil·la que hi aniràs. Tenir la intel·ligència de gestionar cada moviment per guanyar un país finalment normal.
