Albert Pla s’envolta d’admiradors a l’Acústica

BarcelonaEl Festival Acústica de Figueres acull aquesta nit un concert especial, amb totes les entrades venudes, d’Albert Pla amb una colla de còmplices i/o admiradors del cantautor de Sabadell. Per l’escenari de la plaça Gala - Salvador Dalí, a partir de les 23.30 h, hi aniran passant Estopa, Quimi Portet, Pau Riba, Tomasito, Gerard Quintana, Sílvia Pérez Cruz, Raül Fernández, Maria Rodés, Pascal Comelade, Tortell Poltrona i The Pinker Tones.

El concert serveix també per recordar que fa 25 anys es va publicar Ho sento molt (1989), l’impactant disc de debut d’Albert Pla, tot i que no serà una actuació basada en aquell disc. Ho sento molt va ser una carta de presentació trasbalsadora. Gerard Quintana recorda que en sentir aquell disc “la primera impressió va ser d’agraïment, de sorpresa i d’esperança”. “Ell va ser l’únic que va transgredir des de la cançó. Els altres miràvem de fer-ho des del rock, però ell exemplificava millor que ningú aquest trencament amb l’ alta cultura, precisament partint de la tradició. Els arranjaments del Pep Bordes eren molt ortodoxos i treballats, i embolcallaven el personatge més políticament incorrecte de la música del país, que cantava als losers com només Tom Waits ho ha fet”, recorda Quintana, encara avui meravellat per cançons com L’home que ens roba les nòvies, un dels cims d’un àlbum ple de moments memorables, com ara l’eixuta tendresa de La sequia, la sensualitat de La platja, el prodigi narratiu de Vida d’un gat o el desafiament al pare de Papa, jo vull ser torero.

“Malvat” i sensible

Pla, que tan aviat cantava des del punt de vista d’una persona violada ( Violació )com d’un assassí ( Crim d’amor ), no deixava a ningú indiferent. Quimi Portet el descriu com “el nostre artista més malvat”, però, “paradoxalment, una de les persones més autènticament sensibles” que ha conegut. Portet tampoc ha oblidat la primera impressió. “El vaig trobar desconcertant. No oblidem que aquell disc va aparèixer en un moment en què la música popular era bastant bleda. I la posada en escena era inoblidable. El primer cop que el vaig veure de lluny en alguna televisió em va semblar que anava en calçotets”, diu.

Fer campana i descobrir Pla

David Muñoz era un adolescent quan va descobrir Albert Pla. “Amb un col·lega vam fer campana i vam anar a mirar discos al carrer Tallers. A Discos Castelló hi vam trobar el segon disc de l’Albert, Aquí s’acaba el que es donava. I vam flipar. Ens hi vam enganxar”, diu Muñoz. Per ell Pla “és un gran poeta, amb una genialitat gens assenyada però superlògica”. Maria Rodés, que només tenia 3 anys quan es va publicar Ho sento molt, va quedar captivada per Pla de ben petita després de veure’l a la televisió. “És únic. M’agrada el que evoca a les lletres i sobretot la manera d’interpretar. És com un contacontes encisador que t’atrapa”, diu Rodés, que aquest any ha convidat Pla a cantar Tatuaje al disc Maria canta copla (2014).