Estils 24/03/2014

Aliments naturals: què són exactament?

Els productes ecològics també han de seguir les normatives dels productes convencionals

Trinitat Gilbert
3 min
PRODUCTES DE PROXIMITAT Els productes de quilòmetre zero han d’haver recorregut  un màxim de 150 quilòmetres fins a arribar a la taula  de casa.

BarcelonaCarlo Petrini, president internacional de la fundació ecogastronòmica Slow Food, assegura que els aliments de quilòmetre zero (que han recorregut un màxim de 150 quilòmetres fins a arribar a taula) i els ecològics “són menjar de veritat”. A més, tenen l’afegit del valor social, perquè respecten el medi ambient i enforteixen les economies locals. “I aquests valors són molt importants, infinitament importants, perquè són els que poden canviar el món”. Ho explicava en la seva visita a Barcelona a principis de març, en què va atorgar les plaques de quilòmetre zero a diversos restaurants catalans. Petrini explica que els consumidors tenen la responsabilitat individual que el seu entorn sigui saludable, per això han de consumir els aliments naturals, i comprar-los directament als productors. “És el que jo faig, perquè vull que el lloc on visc conservi la seva biodiversitat”. Alhora, Petrini també confessa que ha reduït la ingesta de carn, perquè “no és sostenible la quantitat de carn que es menja diàriament”. I encara un altre consell que Petrini també segueix: procurar no malbaratar els aliments a casa.

Què en diu la ciència?

Mentrestant, la ciència també ha començat a donar arguments de pes per demostrar que els aliments ecològics són més beneficiosos que els convencionals. Els té recopilats Daniel Valls, president del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE), que n’esmenta dos amb profunditat de dades. La Facultat de Medicina de la Universitat de Standford, Califòrnia (Crystal Smith-Spangler, MD, MS, et altri, 2012) i la Universitat Politècnica de València, amb la catedràtica María Dolores Raigon al capdavant ( La calidad del fruto de los alimentose ecológicos: evidencia experimental ), van demostrar que les collites, fruites i verdures ecològiques tenen més concentració en nitrats, minerals convencionals, més vitamina C i polifenols totals. “A la carn ecològica també hi han trobat més proteïnes i menys greix; als ous, més proteïna i àcid oleic i es mantenen més frescos durant més temps”, continua relatant Daniel Valls.

Daniel Valls recorda que les agències de salut espanyola i europea controlen tots els aliments, inclosos els ecològics, esclar. Per tant, “no es pot afirmar que els aliments convencionals siguin més segurs que els ecològics, perquè no és així”. Encara hi ha més factors a l’hora d’argumentar la salubritat dels aliments ecològics: “Han de complir amb la mateixa normativa que un de convencional i la de producció ecològica”. Dit en altres paraules, la normativa ecològica no eximeix el compliment de cap normativa convencional sinó que senzillament la complementa.

Encara hi ha un tercer motiu que assegura la seguretat dels aliments ecològics (o naturals). “La mateixa normativa de producció ecològica promou el principi de precaució i prohibeix les substàncies no naturals en la producció i l’elaboració”. Just per aquest fet es redueix el risc potencial en la seguretat alimentària dels aliments ecològics. “Un exemple molt visual del que significa això: un estudi americà del 2002 assegurava que el contingut mitjà de pesticides en un aliment ecològic era de 0,002 mg/kg, mentre que en un aliment convencional era de 0,4 mg/kg”, explica Valls.

Per la seva banda, la bioquímica Olga Cuevas, directora de l’Institut de Formació Professional Sanitària Roger de Llúria de Barcelona, defensa els aliments de quilòmetre zero i els ecològics, perquè són més complets nutricionalment i no adulterats. A més, si es consumeixen els aliments de temporada, els que toca, els que hi ha a cada estació de l’any, “es té a les mans la principal eina per conservar la salut”. Aquesta bioquímica, com també escriu en el llibre El equilibrio a través de la alimentación, assegura que fins i tot “els esquimals tenen una vida equilibrada amb el seu entorn, malgrat que no mengin fruites ni verdures, que a nosaltres ens semblen imprescindibles per estar sans”. El cas és que, per als esquimals, la seva dieta basada en animals polars els proporciona “tot el que necessiten per viure en aquell lloc”. En canvi, “els primers exploradors de l’Antàrtida van tenir dificultats greus per sobreviure amb la dieta dels habitants que hi trobaven, cosa que evidencia clarament les diferències metabòliques”.

Finalment, Michael Pollan (http://michaelpollan.com), que ocupa la càtedra Knight de periodisme a la Universitat de Califòrnia, escriu en el llibre Saber comer. 64 reglas básicas para aprender a comer, una sèrie de consells perquè els aliments de veritat (una poma, un enciam) i no “les substàncies comestibles amb aspecte alimentari” (com anomena els productes industrials) siguin els prioritaris en la dieta.

Per començar, recomana que es compri sempre als espais perifèrics del súper, que és on hi ha els productes més frescos. Un altre consell que dóna: “Mengeu aliments fets amb ingredients que pugueu imaginar-vos crus o que han crescut al camp”. El suggeriment més curiós: “Afarteu-vos de menjar porqueria sempre que l’hàgiu cuinat vosaltres”. I, per acabar, “salteu-vos les regles alguna vegada”, perquè l’important és l’hàbit i no l’excepció.

stats