Una de les proves de la rendibilització mediàtica i política del cas Pujol és l’eclipsi de la tercera via. Recordem com, tot just el 17 de juliol, El País obria portada a quatre columnes amb: “La tercera via cobra força a les portes de la reunió Rajoy-Mas”. Ahir, el diari aixecava crònica de la trobada entre Rajoy i Pedro Sánchez, nou líder del PSOE. Esments a aquesta tercera via -que havia de ser el Dalsy miraculós que abaixés la febrada sobiranista- en dues pàgines i editorial: zero. Mencions de la tercera via a les cròniques de la resta de diaris: zero. Aquesta quimera ferroviària només es podria concretar si els dos principals partits espanyols es posessin d’acord (i per això Rajoy va agendar la seva trobada amb el socialista perquè fos abans de la de Mas). Però no va haver-hi acord ni remotament. I, així, el subtítol de La Vanguardia, el rotatiu que més ha contribuït a difondre aquest gasós concepte, traspuava decepció. “L’acord entre el president del govern central i el nou líder del PSOE es limita al rebuig de la consulta”, deia el subtítol, sense arribar a admetre explícitament que la tercera via no ocupa ni una línia en l’agenda política espanyola. Per tant, o bé els diaris que fa quatre dies n’eren favorables consideren que amb l’afer Pujol ja no cal ni plantejar-la, o bé l’han posada prudencialment sota el porxo, a l’espera que la tempesta amaini.
(PD. La nota d’humor sobre l’afer Pujol la posava ahir l’ Abc, amb una crònica del corresponsal italià. “La Lliga Nord passa del «Roma ens roba» al crit de «Bossi, lladre»”, deia el títol, i s’hi explicava que el partit independentista vol dur el seu exlíder davant la justícia per una apropiació indeguda de fons. Mmm, no ho sé, no ho sé... per mi que anava amb segones.)
