Anticorrupció surt en defensa del PP

La Fiscalia Anticorrupció es va crear l’any 1995, en ple apogeu dels escàndols que van afectar el PSOE de Felipe González, per combatre els delictes econòmics i, especialment, les irregularitats que afectaven polítics. El seu primer fiscal va ser Carlos Jiménez Villarejo, que l’any 2003 va ser substituït pel polèmic Jesús Cardenal, molt més afí al llavors president del govern espanyol, José María Aznar. El mateix Cardenal, quan va acabar el seu mandat, va demanar la supressió de la Fiscalia, un gest que dóna fe del feble compromís del PP en la lluita contra la corrupció. Afortunadament, l’arribada del PSOE al poder va canviar les coses. El govern de Zapatero va reforçar la Fiscalia i la va dotar de mitjans i competències. I tot i que és un òrgan que actua de forma jeràrquica, i que, per tant, depèn del fiscal general de l’Estat, nomenat pel govern, ha mantingut al llarg del temps un cert prestigi.

Doncs bé, aquest prestigi va caure ahir en picat quan la Fiscalia va confirmar que era contrària a acusar el PP de delicte fiscal arran de la causa oberta pel seu presumpte finançament irregular, la famosa caixa B que gestionava Bárcenas. El fiscal Antonio Romeral, que durant la major part de la instrucció del cas per part del jutge Pablo Ruz havia donat suport a la tesi de la responsabilitat del PP en l’afer, ha canviat ara d’opinió i renuncia a acusar el partit del govern. Romeral s’escuda en el discutible argument dels tècnics d’Hisenda (que depenen de Montoro), que van comparar les donacions dels empresaris al PP amb aportacions a Càritas per defensar que la formació no havia de tributar pel més d’un milió d’euros que hauria rebut el 2008 de manera irregular.

Aquest posicionament de la Fiscalia quedarà en evidència quan el jutge faci públiques les seves conclusions. Llavors es veurà que la institució de la qual ens hem dotat per perseguir la corrupció protegeix el partit del govern mentre el jutge l’acusa d’un delicte greu: haver defraudat més de 220.000 euros. I a sobre ho fa afirmant que no s’ha de tributar per uns diners rebuts il·legalment, un criteri, per cert, contrari al que fixa la llei de finançament dels partits polítics.