KERRY LI DIU A SNOWDEN que sigui home i doni la cara davant la llei del seu país. Rajoy li diu a Mas que sigui lleial a la Constitució i no convoqui consultes il·legals. Trias justifica l’enderrocament de Can Vies per una sentència ferma que té l’obligació de complir.
El conflicte entre llei i legitimitat s’ha exacerbat a mesura que més gent sent que la llei no la respecta. Quina llei pot legitimar que espiïn les meves converses telefòniques? Quina Constitució pot prendre a un poble el dret a decidir? Per què ens carreguem projectes socials alternatius quan els imperants mostren tants símptomes d’esgotament?
Diu el jove activista britànic Owen Jones en la interessantíssima entrevista que li fa avui Carles Capdevila a l’Ara Diumenge que el neoliberalisme s’ha convertit en un zombi que continua dirigint els nostres destins. La crisi l’ha deslegitimat però la llei el manté al timó de la nau.
En aquest context, un polític que treballi per la pau ja no es pot limitar a apel·lar a la legalitat vigent per justificar el que fa, ho ha de legitimar en l’arena pública. Ens ha de convèncer a la majoria que la llei, i l’ús de la força que sovint comporta, a més de legal, és també justa.
No ho esperem de Kerry ni de Rajoy, enrocats en les seves prepotències, però sí que ens agradaria esperar-ho de Xavier Trias.
Barcelona no estarà a l’altura del seu passat més noble limitant-se a competir per atreure creueristes o ser la capital del mòbil. Ho estarà quan sigui prou moderna per tornar a ser un laboratori de somnis de transformació social.
No podem deixar de condemnar tota forma de violència però, abans de jutjar el moviment okupa, ens hauríem de preguntar quins projectes il·lusionants estem oferint als joves. Enderrocar els que intenten aixecar pel seu compte potser no és la millor estratègia per preservar la convivència.
